Fa uns dies, a la seu del PSC, tornaven a sortir veus sobre si hem de tenir grup parlamentari propi a Madrid o no.
Ahir mateix les JEV de Cerdanyola van fer un article on ens acusaven d’estafadors i cito literalment: “l’estafa del PSC passa per fer vendre’s com un partit catalanista quan potser només és un partit pseudocatalà, perquè gran part de la seva direcció refusa prendre decisions al carrer Nicaragua i només es dediquen a venerar les ordres que arriben del carrer Ferraz.”
Si de veritat venerem les ordres que arriben del carrer Ferraz, ICV no estaria ara mateix a la Generalitat. Tot sigui dit.
Actualment, el PSC és un partit diferent al PSOE, encara que per alguns això li faci mal als ulls o agafi al·lergia. Podem anomenar-lo de diferent maneres, però tal i com diem alguns de nosaltres (“ la família socialista”), com partits germans.
Des de les eleccions de 1982, el PSC ha sigut el partit català més votat a les eleccions generals, i durant cinc anys ( de 1977 al 1982), el PSC va tenir representació i veu pròpia a les Corts Espanyoles. El vàrem perdre per la situació política del moment: un cop d’Estat un any abans i, aleshores, tres grups socialistes diferents en el Congrés. En aquells moments, el president Calvo Sotelo, va demanar al PSOE pactar una reforma al Congrés per la unió de totes les forces polítiques socialistes. Al 1982, on teníem un excel•lent portaveu del PSC, Ernest Lluch va acceptar, igual que el PSE; la situació política del moment ho demanava.
Des de l’ aleshores, no s’ha tornat a posar el tema sobre de la taula. Fins ara, ens ha anat molt bé: tenim un alt grau d’influència al socialisme espanyol, tenim veu i vot a les executives del PSOE, i el més important, és que no paguem cap peatge com ho fan les altres federacions que es veuen obligades a les decisions que prenguin del Carrer Ferraz.
La política catalana la decideix el PSC. La política espanyola la decideix el PSOE amb la participació del PSC. Un avantatge molt positiu que per exemple no té el PP amb Catalunya.
A Catalunya la representen tots els diputats al Congrés. Ni CiU, ni ERC, ni ICV, sinó tota la representació catalana. Ara bé, qui representa a la majoria dels catalans i catalanes, i que per tant representa millor la realitat de Catalunya, és el Partit dels Socialistes.
Ara que passa? Ataquen de la única manera que poden al PSC intentant dividir-lo entre els que volen grup propi i els que no. Sí sí, el mateix PSC que ha sigut l’únic partit a les eleccions generals de març que va pujar en vots i en escons, que va superar a tota la resta de partits polítics junts (25 PSC- 22 CiU+ERC+ICV+PP).
Ara mateix el tema no està “oficialment” sobre de la taula, però el PSC mai, mai, ha renunciat a tenir grup parlamentari propi a Madrid quan ho cregui convenient.
Ningú es pot sentir ningunejat i rebre insults d’espanyolisme, perquè el PSC és catalanista des del seu naixement, encara que alguns ho neguin, i mereix un respecte, no tan sols per la seva història, que a molts ja els hi agradaria tenir, sinó també pels seus líders: Raimon Obiols, Ernest Lluch, Narcís Serra, Joan Reventós, Pasqual Maragall, i un llarguíssim etcètera.
Per tant, grup parlamentari propi a Madrid, si. Quan? Quan ens convingui als socialistes catalans i quan convingui al país. I mentrestant, a seguir treballant que per això hem sigut sempre el partit majoritàriament recolçat a les urnes, i per això els ciutadans i ciutadanes de Catalunya elecció rere elecció ens donen la seva confiança.
Salut i Socialisme!
7 comentarios:
Sincerament, sempre m’ha importat ben poc si el PSC te o no te grup a Madrid. Em preocupa més que insisteixis en dir que ICV i ERC tenen voluntat de desestabilitzar al PSC, com vas dir en alguna ocasió durant la precampanya de les darreres generals. De totes maneres, en resposta al teu text, reproduiré les paraules de Gabriel Colomé. Ell és militant del Partit Socialista, professor de ciència política i actualment és el responsable del centre d’estudis d’opinió (Nomenat pel PSC), resposta del professor Gabriel Colomé, el passat 19 de Maig de 2008, davant la pregunta de la possibilitat de tenir grup parlamentari propi a Madrid:
-“He vist formes més elegants de suïcidar-se que això de tenir grup parlamentari propi.”
-“La llei no permet que el PSC tingui grup parlamentari propi.”
-“Si el PSC vol fer una llista separada del PSOE, el PSOE haurà de recuperar la federació catalana i presentar-se a les eleccions.”
-“Tots els que parlen del grup parlamentari propi del PSC són els que vlen fer-li mal.”
I la meva favorita i definitiva:
-“El que no pot ser no pot ser i Punt.”
Hola Jesús..
Seguirè insistint si fa falta en que ICV i ERC van voler desestabilitzar al PSC en la campanaya electoral, però això ja ha passat i no cal tornar-ho a recordar.
Pel tema del meu escrit, ja se que a molts no els interessa aquest post, només l'he escrit perquè les JEV de Cerdanyola ens van acusar d'estafadors i ens van dedicar un post. Per tant, una mica d'interès no em diguis que no hi ha...
Sobre el Gabriel Colomé, és evident que en tots els partits no tots tenen la mateixa opinió respecte certes coses. Uns exageren, com és el cas del Colomé, altres sencillament es callen i altres, doncs es senten avergonyits i demanen la dimissió del conseller Baltasar com els militants d'ICV de les terres de l'Ebre pel tema del aigüa.
Hi ha de tot, sempre no podem coincidir en el mateix encara que siguem del mateix partit, i ho respectem, faltaria més.
Hola David,
Abans he intentat fer un escrit molt sintètic i m'he explicat molt malament. Crec que el teu escrit és interessant, sinó no l'hagués llegit i menys encara contestat. El que crec que no és tant rellevant és si el PSC te o no te grup parlamentari propi.
També voldria parlar, tot i que és un tema més extens, sobre els intents de desestabilització d'ICV envers el PSC, m'agradaria que em posessis exemples concrets. Sovint tinc la sensació que consideres intents de des estabilització el fet que anunciéssim la possibilitat de que Bono fos president del govern (Com finalment ha estat), que critiquéssim a la pitjor ministra de l'anterior govern, Magdalena Álvarez (com va fer fins i tot Manuela de Madre) o que diguéssim que Solbes no deia la veritat quan parlava de la situació econòmica (com ha demostrat l'EPA intetrimestral de Març o els canvis en la previsió de creixement del PIB del propi govern socialista). Ara, em sembla que acuses a ICV de voler desestabilitzar al PSC perquè denunciem que ZP incomplirà l'Estatut (Llei en vigor) i no s'acordarà abans de l'agost el nou finançament. També denunciem que la seva promesa de transferir rodalies no s'ha complert encara. No cal que recordem el famós “apoyaré...”. On tu veus voluntat de des estabilització, jo només veig una exposició dels fets tal com són.
A nivell nacional, és a dir a nivell de Catalunya, crec que si el ICV tingués voluntat de des estabilització envers el PSC, no hagués recolzat la proposta xenòfoba de Ernest Maragall de segregació racial a les classes (Recordo que ICV no va anar a la vaga amb els profes i estudiants precisament per l'estabilitat de govern). Si ICV tingués voluntat de desestabilització del govern, no estaria tirant-se sobre les esquenes totes les grans infraestructures que Quim Nadal vol executar i que van ser dissenyades en època convergent. Si ICV volgués desestabilitzar al govern, s'hagués insistit en que mentre el país vivia una situació d'extrema sequera el conseller Llena (conegut al Pirineu com un dels principals especuladors urbanísitcs) estava concedint més llicències pels regadius, amb la única voluntat de beneficiar no als pagesos sinó de beneficiar a l'agroindústria. Si ICV tingués voluntat de desestabilitzar al PSC denunciaríem que Castells està deixant sense recursos el desplegament de la Llei de la dependència o els ajuts a la pobresa. I tots aquests aspectes poden estar denunciats per algun militant a títol individual, com estic fent jo ara, però els consellers, diputats i dirigents d'ICV en totes aquestes qüestions han estat aliats fidels del principal partit del govern català. A ICV sobre estabilitat de govern crec que més no se'l pot exigir. De fet, jo sóc dels que creu que aquesta és una de les causes dels mals resultats a les darreres eleccions estatals.
En quant a la sequera, no només terres de l'Ebre critica la gestió del Conseller. Jo també he estat crític amb la gestió de Baltasar com vaig demostrar en el seu moment al meu bloc. Ara bé ja que treus el tema, si el PSC és tant independent de Madrid, com pot ser que a les reunions del govern els consellers del PSC defensessin el transvasament des del Segre (14 km.) i s'hagi acabat aprovant el de Cunit (més de 50 km.)? Com pot ser que Montilla digui que la canonada és farà independentment de que plogui i que el govern central digui que d'això ni parlar-ne perquè les competències són seves?
Com et deia, jo he posat alguns exemples del que ICV ha fet per l'estabilitat del país, que està governat pel PSC. Ara m'agradaria que em diguessis exemples del que ICV ha fet per desestabilitzar al PSC.
Hola David.
Sobre el tema del post. "Nosaltres decidim".
Per a mi hi ha una questió clara. Seria traïr els nostres votants si ara ens desvinculessim del grup parlamentari socialista i formessin un altre propi. Els nostres votants ens han donat la seva confiança, entre altres coses, perquè hem dit clarament que si volien ZP nosaltres erem l'únic partit que ja deia que votaria la seva investidura. Ara, amb un grup parlamentari propi, això no seria entés. Primer i abans de tot hem de respondre davant dels electors.
A més, Jesús, torneu a tenir aquest discurs catastrofista vers Catalunya i el govern d'esquerres que crec que és el que ha produït la devallada important d'ICV. La gent us ha vist com a enemics de l'esquerra, com el que vosaltres us heu presentat: crítica desmesurada cap a ZP i cap crítica a la dreta. Ho sento,....però crec que heu de fer una reflexió en aquest sentit i, pel que veig, tu Jesús l'estas fent cap a l'altre costat.
Fes una petita reflexió: amb tant errors que ha comés el vostre conseller Baltasar,.... no hauras sentit cap veu institucional socialista que hagi demanat la seva dimisió. No podeu dir el mateix respecte de vosaltres i la Magdalena Alvarez de la qual heu demanat la dimisió fins i tot a l'Ajuntament de Cerdanyola, a una institució que res a veure té amb el govern de l'Estat.
Creus que és la mateixa coherència?Per altre banda la devallada d'ICV ha estat més aguditzada a Cerdanyola, on ha estat més important i greu. Heu fet alguna reflexió en aquest sentit?
Salutacions i sort!
Sobre si el PSC ha de tenir grup propi o no, jo tinc la meva opinió, però crec que no té cap importància perquè és una cosa que és estrictament interna del PSC i del PSOE.
Ara bé, el famós tema de la "desestabilització" que suposadament van fer ERC i ICV durant la campanya, dir algunes coses:
- Ideològicament els contrincants d'ICV està clar que no són ni ERC ni el PSC, sinó que ho són CiU i PP. Però electoralment els competidors d'ICV sí que són ERC i PSC, per tant és normal que aquests tres partits intentin menjar-se l'electorat de cadascun d'ells.
- La diferència entre que ICV demanés la dimissió de Magdalena Álvarez i el PSC no demani la del conseller Baltasar, per mi, és evident. Magdalena Álvarez és ministra d'un govern del qual ICV no en forma part i, en canvi, el PSC sí que forma part del govern del qual Baltasar n'és Conseller.
- No crec que el discurs del Jesús sigui catastrofista. Per a demostrar que ho és estaria bé que es rebatés les crítiques que fa. Crec que no és possible perquè les crítiques són lògiques i ben construides.
- Comença a ser hora que es reconegui que les esquerres són plurals i que compartir govern o part de l'espai ideològic no vol dir haver d'estar submís al partit majoritari.
Hola a tots tres!!
Quan considero positiu que el PSC tingui grup parlamentari propi no reclamo en absolut que es faci d'inmediat. Potser caldria més temps per plantejar-s'ho.
És evident que nosaltres hem de respondre als nostres votants, faltaria més, i encara més, quan hem tret uns fantàstics resultats a Catalunya, recolçant a ZP. En això no tinc absolutament res a dir.
Per altra banda, sóc dels que pensa que ICV s'ha equivocat en aquest discurs catastrofista, com diu la Carme.
No pot ser, per mi, que ICV vulgui desestabilitazar més al govern del qual forma part o d'un govern d'esquerres i progressista a l'Estat que a la dreta rància i conservadora. Ho vàrem veure en període electoral, la campanya que va fer ICV (com ja vaig posar de manifest en un article) criticant més al PSC (i PSOE) que al PP, quan amenaçava de tornar al poder.
Heu fet menció algunes causes de la devallada d'ICV, però penso que aquest catastrofisme que vau realitzar és la causa principal.
Quant als exemples del Jesús, dir-te que un parell d'ells et puc assegurar que els comparto totalment amb tu, com per exemple l'elecció de Bono per a presidir el Congrès.
Altres, no els comparteixo gens. Acusar Castells de falta de compliment del finançament de l'Estatut, inclòs quan van anar a Madrid, tan ell com el president, per plantar cara i dir clarament el que Catalunya necessita.
Aquesta és la responsabilitat del govern de la Generalitat i que sens dubte ha dit en veu alta al govern central que Catalunya no pot esperar més.
D'acusacions es poden fer i unes quantes, però suposo que aqui ens seria difícil posar-nos d'acord en algunes coses. En tot cas, en privat, la discussió la podrem fer més extensa i més dialogada que aqui.
Hola Carme i David, només vull dir dues coses:
Una, David, si llegeixes el que escrit abans (enlloc d’inventar-te les meves paraules), veuràs que no acuso a Castells de no fer res per canviar el finançament de Catalunya. D’això acuso a Zapatero, no a Castells. A Castells l’acuso de retallar els fons destinats a les polítiques socials a Catalunya com demostra la reducció dels ajuts a la pobresa o la manca de recursos pel desplegament de la llei de la dependència.
Dues, crec que és extremadament partidista acusar de catastrofista (com m’esteu acusant a mi) a algú que denuncia la situació de rodalies Renfe (Que no podeu amagar que és una catàstrofe, sinó és que no agafeu el tren), algú que explica la els canvis en la previsió del govern o els resultats del l’EPA (Que no els faig jo, els fa l’INE), o a algú que explica incompliments demostrables en les transferències marcades a l’estatut (No és culpa meva que Zapatero hagués promès traspassar rodalies i desprès no ho complís. Tampoc sóc jo qui ha fet declaracions dient que potser abans del 9 d’Agost no hi haurà nou model de finançament).
Publicar un comentario en la entrada