Catalunya: el món laboral

Dissabte passat vaig poder assistir a un acte que va realitzar la JSC del Vallés Occidental a l’Ajuntament de Montcada i Reixac. L’acte tractava sobre la situació del món del treball i la precarietat laboral a Catalunya.

Vaig poder gaudir, per a mi, de tres ponents d’alt nivell: Andres Querol, Coordinador Nacional d’Acció Jove; Chakir El Homrani, portaveu nacional d’Avalot i de la consellera de Treball, Mar Serna.

En la primera intervenció, l’Andrés Querol ens va fer un anàlisi de la situació actual a Catalunya: hem arribat com a joves a un sector inmobiliari en alça, juntament amb una precarietat laboral i uns baixos salaris. Això ens preocupa, perquè fa uns anys l’època de joventut arribava fins als 30, i ara ja estem arribant als 35. La conseqüencia directa de tot això és que estem hipotecant directament a les generacions futures.

Posteriorment, Chakir El Homrani ens va explicar les conseqüencies negatives de l’emancipació juvenil en aquests moments. Quan més jove ets desvincules de la familia, més ajuda d’ells necessites. Un jove de 30 anys necessita al voltant del 25/30% d’ajuda familiar, degut a la relació treball-horari dels contractes laborals actuals: moltes hores, poc remunerades. Va apostar clarament, per abordar aquest problema, per la negociació col•lectiva.

I per últim la consellera ens va explicar la necessitat de donar estabilitat als treballs ja que és l’element cabdal entre el món econòmic i el món social.
Fa anys, hi havia una concepció: el treball generalment era per tota la vida i es dividia el dia en: 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores per la “vida”. Ara tot això és ben diferent, molts treballen moltes més hores del que seria normal i això s’ha de posar solució. Va dir que la retribució ja no va relacionada amb el temps treballat sino amb els objectius del treball que té cada empresa. En el treball del futur, s’ha d’incorporar la formació, tot allò que comporta la igualtat d’oportunitat, l’ “emprenoderia”…

Va haver-hi una frase que va dir la consellera que li agradava molt: “Un deixa de ser jove quan comença a pagar una hipoteca”. I hi coincideixo totalment amb ella.

Ens va resumir l’acció de govern: S’ha posat en marxa la igualtat en els llocs de treball.Una aposta clara de la conselleria és canviar la funció que tenen les oficines de treball i adeqüar-les a que millorin la intermediació i que no tan sols funcioni com a oficiones de tràmit, i per això aquestes oficines s’han de re-situar.
Per últim, ens va dir que estem en el moment clau per aprofitar la situació de desacceleració económica, per canviar el model productiu, a un valor afegit com I+D+I, formació: liderat pels joves, i no com fins ara, que la construcció ha sigut el gran líder.

Personalment crec que Mar Serna, és una de les millors conselleres que té el Govern de la Generalitat, no només per les seves polítiques, sino també per la seva proximitat amb les persones i pel seu interés.

Tots tres em van agradar molt i ens van donar unes bones “lliçons” de l’actualitat del món laboral a Catalunya.