miércoles 3 de septiembre de 2008

¿Se abren o se cierran heridas?


Estos días es noticia la investigación sobre los desaparecidos del Franquismo llevada a cabo por el juez Garzón. Y la derecha no ha tardado en salir.

Sin duda, esta investigación demuestra que la Transición no se cerró completamente hace 30 años. El período de la Transición significó la unión y la esperanza para el futuro, pero no el olvido. El olvido de cientos, de miles de familias que perdieron a seres queridos durante la guerra civil y durante la postguerra por defender el derecho más universal que existe: la libertad; y que ahora, se intenta saber cual es el paradero de tantos fallecidos.

¿Qué heridas se abren? No se intenta buscar culpables, ni remover la historia, ni la guerra, ni la dictadura que todos conocemos; tan solo es el privilegio de devolver ese derecho a las familias afectadas. Derechos truncados durante 40 años de atentados y fusilamientos contra la población civil y contra la humanidad. Derechos que la derecha rancia y asquerosa de este país no devolvería jamás. Derecha que proclama a cuatro vientos su posición más alejada de la ciudadanía, y que demuestra, una vez más junto a la Iglesia española, que nunca condenarán la represión franquista.

No se vuelve al pasado, en absoluto. Se cierra una pequeña parte del pasado. Gracias también a la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica llevada a cabo por este gobierno y por las fuerzas políticas progresistas y que permite, 70 años después, llevar a cabo investigaciones de tal magnitud.

Por tanto, solo me queda felicitar a la Justicia por esta iniciativa que espero y deseo que llegue a buen puerto.

2 comentarios:

Jordi dijo...

D'acord amb el teu cometari. Una manera de tancar ferides és a través del coneixement dels fets. Cal una catarsi col·lectiva que malauradament la transició no va fer.
Al llarg d'aquests anys hem estat capaços de donar exemple a les dictadures americanes, per exemple, i ara, dècades després de la instauració de la democràcia, en parlem del tema a través de la iniciativa d'un jutge. D'acord que s'ha aprovat la Llei de la Memòria Històrica, que personalment considero curta per la magnitud de les "ferides" a tancar, emprant la paraula que fas servir al teu post.
No s'han de cercar revenges, però sí facilitar que es conegui la història. Si més no la transformació d'un dia per l'altre de camises blaves, com el magnificat i olímpic Samaranch, o la supervivència política del Ministre de Franco Manuel Fraga Iribarne, el de "la calle es mía". Un que si tot va com fins ara morirà al llit. Com tants d'altres.
No demano que els jutgin sinó que per justícia històrica es conegui la història. La dels revoltats - a mi això de guerra civil no em va: hi hagué una revolta militar contra un govern legítim, el de al República - i la dels descontrolats i no tan descontrolats que també mataren a la zona sota el control de la República.
cordialment,
Jordi Jorba

Alexandra Moreno dijo...

Esperemos que el gesto, por parte del juez, de abrir la vía para que la Agencia Nacional investigue las desapariciones sucedidas en España tras el golpe de estado del 36, no quede meramente en eso, un gesto y caiga en saco roto, sino que finalice con la admisión a trámite de las denuncias de los familiares de las víctimas.


Hasta pronto! ;)