Obama i Biden en la convenció demòcrata de DenverEls EUA ja tenen nou president. Bé, fins el 20 de gener haurem d’esperar que Obama agafi el relleu a un dels pitjors presidents de la història dels Estats Units.
Un president que marxa per la porta del darrera amb una guerra il·legal (milers de morts, sense armes de destrucció masives, incrementant la inseguretat mundial, 1 bilió d’€ malmesos...) a la seva esquena i amb una crisis financera mundial provocada per les poc acertades polítiques econòmiques de l’Administració Bush.
Ha deixat un país en hores baixes; ha perdut moll en el seu lideratge mundial com a primera potència del planeta, ha deixat clar com no s’ha de governar un país d’aquestes característiques, amb un dèficit important (gens comparable amb el superàvit que va agafar del seu antecessor Bill Clinton). Obama té molta feina, ha de liderar un projecte polític i econòmic que no serà fàcil, però si crec que serà capaç. No serà fàcil perque Obama entra, com ja he dit abans, just en plena crisis econòmica per poder aplicar totes les seves propostes que portava al seu programa.
McCain per la seva part ha portat sempre al seu darrera la creu de Bush. És innegable que per molt que volia fugir del president, era impossible. La seva política no era gens diferent a les que han practicat als EUA fins avui dia, pel seu company de partit.
Els EUA necessitaven un canvi. Ara ja el tenen. Ara s’ha de saber liderar, i estic segur que sortirà endavant encara les adverses dificultats actuals.
Fa uns mesos, ja vaig escriure alguns articles mentre Obama i Clinton es disputàven la candidatura pel Partit Demòcrata. Ja vaig expressar que el meu desig era que un home jove, amb il·lusió, amb esperança de futur, i de raça negre pogués capitanejar el principal motor del món.
Aquest matí m’aixecava molt aviat per seguir en directe els resultats, i poder veure si el meu desig es cumplia. Efectivament, s’ha cumplit. El dia ha sigut agotador però un esdeveniment com aquest no es viu cada any, ni molts menys.
Un president que marxa per la porta del darrera amb una guerra il·legal (milers de morts, sense armes de destrucció masives, incrementant la inseguretat mundial, 1 bilió d’€ malmesos...) a la seva esquena i amb una crisis financera mundial provocada per les poc acertades polítiques econòmiques de l’Administració Bush.
Ha deixat un país en hores baixes; ha perdut moll en el seu lideratge mundial com a primera potència del planeta, ha deixat clar com no s’ha de governar un país d’aquestes característiques, amb un dèficit important (gens comparable amb el superàvit que va agafar del seu antecessor Bill Clinton). Obama té molta feina, ha de liderar un projecte polític i econòmic que no serà fàcil, però si crec que serà capaç. No serà fàcil perque Obama entra, com ja he dit abans, just en plena crisis econòmica per poder aplicar totes les seves propostes que portava al seu programa.
McCain per la seva part ha portat sempre al seu darrera la creu de Bush. És innegable que per molt que volia fugir del president, era impossible. La seva política no era gens diferent a les que han practicat als EUA fins avui dia, pel seu company de partit.
Els EUA necessitaven un canvi. Ara ja el tenen. Ara s’ha de saber liderar, i estic segur que sortirà endavant encara les adverses dificultats actuals.
Fa uns mesos, ja vaig escriure alguns articles mentre Obama i Clinton es disputàven la candidatura pel Partit Demòcrata. Ja vaig expressar que el meu desig era que un home jove, amb il·lusió, amb esperança de futur, i de raça negre pogués capitanejar el principal motor del món.
Aquest matí m’aixecava molt aviat per seguir en directe els resultats, i poder veure si el meu desig es cumplia. Efectivament, s’ha cumplit. El dia ha sigut agotador però un esdeveniment com aquest no es viu cada any, ni molts menys. Per últim, em quedo amb la roda de premsa del nostre president del govern, J. L. Rodríguez Zapatero amb les següents declaracions: "Els EUA tindrà al nostre país un amic i aliat fidel”.
Tant de bo fos així!
Tant de bo fos així!
