miércoles 14 de abril de 2010

79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola



Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui 14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat, advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També, s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració, per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal.

viernes 9 de abril de 2010

¿Definitivamente irreconciliables?

Hace tiempo que escribí este artículo, pero quizás en estos días puede tener más relevancia.

La posible inhabilitación del juez Garzón demuestra que en nuestro país aun perdura la España irreconciliable de 1936. Podemos ver como dentro de la Justicia española aun existe mucha gente de la extrema derecha capaz de intentar inhabilitar a un juez que abre una causa por los desaparecidos de la dictadura franquista.




Antonio Machado dejó ver la gran diferencia entre las dos Españas de la posguerra. Y es que para entender la situación política actual, es imprescindible que nos remontemos un siglo atrás.

Dicen que el olvido no es la victoria sobre el mal, con toda la razón; desafortunadamente, a este mal que perduró durante 40 años recurrimos habitualmente y cada vez de forma más convencida para justificar, lo que es para mí, la España irreconciliable.

Nuestro modelo, el del consenso político y el de los pactos sociales de hace 30 años, no ha hecho más que fomentar el olvido del pasado, principalmente, para no exigir responsabilidades a las personsalidades políticas y sociales beneficiadas por 40 años de franquismo y no reivindicar suficientemente la memoria histórica del bando perdedor, y de la que tanto camino nos falta por recorrer.

Y es que la tensión y la crispación en el terreno de juego de la política actual, lejos de suavizarse, aumenta en cada legislatura.

Por ese motivo, en este país, la falta de liderazgo en el reconocimiento a todos las víctimas, de no condenar oficialmente esa crueldad en nuestra historia, de no haber apostado claramente por la ruptura y si por la reforma en el período de la Transición, acentúa más, día tras día, la sombra de las dos Españas.

Como bien decía Machado: “Españolito que vienes al mundo te guarde Dios, una de las dos Españas ha de helarte el corazón”