Diumenge passat vaig assistir com cada any als Tres Tombs de la nostra ciutat, a la Festa de Sant Antoni, però enguany d’una manera diferent. Per primer cop pujava a un dels carros que hi participaven, en aquest cas, al carro que havia preparat el PSC de Cerdanyola.
Una posició privilegiada per veure les cares d’il·lusió de tanta gent que esperava la passada tot i el fred d’un matí de diumenge d’hivern.
Una visió diferent d’una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat. Una visió que vaig compartir amb altres membres del partit, grans i no tan grans, que gaudien de la passada com mai.
L’ensurt va arribar quasi al final...
Una posició privilegiada per veure les cares d’il·lusió de tanta gent que esperava la passada tot i el fred d’un matí de diumenge d’hivern.
Una visió diferent d’una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat. Una visió que vaig compartir amb altres membres del partit, grans i no tan grans, que gaudien de la passada com mai.
L’ensurt va arribar quasi al final...
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada