La Cerdanyola que ens mereixem

Nou programa de Taula Rasa

2012-01-26T12:10:00.004+01:00

Aquí podeu escoltar el primer programa de Taula Rasa d'aquesta temporada. El company Andreu Espínola va ser el representant de la Joventut Socialista de Cerdanyola. També van participar les JERC, JNC, CxC i les JEV.

Can Planas, la mort de Fraga i la situació que pateix Iran, entre d'altres, van ser els temes de debat.

http://t.co/13QKVen8

La JSC amb el Cerdanyola CH

2012-01-26T11:59:00.003+01:00

Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola ens hem unit a la campanya endegada per l'Ajuntament de Cerdanyola de suport a la petició que s'atorgui la Creu de Sant Jordi al Cerdanyola Club d'Hoquei.

Por suerte, la calle ya no es suya

2012-01-17T13:54:00.007+01:00

La muerte de Manuel Fraga no ha dejado indiferente a nadie, pues se muere una de las personas más relevantes del siglo XX, nos guste o no.
Siempre digo que la Historia (con mayúsculas), con el paso de los años, pone a cada uno en su sitio, así lo ha hecho con varios personajes de nuestro país en los siglos pasados.

Una amplia mayoría del arco parlamentario de nuestro país se ha empeñado en destacar la labor constitucional que realizó Fraga en uno de los momentos claves de España: el paso de una dictadura totalitaria y absolutista a la democracia. Y así fue, pero está claro que la concepción que un político tiene de su país no cambia de la noche a la mañana, ni de la dictadura a la democracia.

Su incorporación a la democracia fue una baza inteligente por su parte. El país pedía a gritos abrir sus ventantas, vivir en paz y en libertad, y casi todos los partidos políticos pedían su legalidad. La derecha extrema y conservadora no podía quedarse atrás en uno de los trances históricos de España y que se escenificó en una imagen casi nunca vista: UCD, AP, PSOE, PCE y CiU fijaban las reglas de juego de la nueva democracia.

Una democracia que se pedía a gritos por una amplia mayoría social. Una democracia por los que muchos lucharon y murieron 40 años atrás. Una democracia conseguida en las urnas en el 31 y arrebatada por el fascimo.

Pero cabe recordar que Fraga colaboró directamente con esa dictadura franquista desde los años 50 en varios cargos institucionales y, posteriormente, se añadió a la configuración del gobierno de Franco como ministro de Información y Turismo. Fue un claro defensor de un gobierno totalitario y absolutista nacido después de un golpe de Estado contra el gobierno republicano elegido libremente en las urnas, y que Manuel Fraga, como un admirador franquista que era, nunca aceptó.

Ese legado es inborrable. Está escrito y él nunca renunció de ello. Fundó un partido, el Partido Popular, que a día de hoy no ha condenado una de las historias más negras de España: una dictadura apoyada por la Falange y la Iglesia Católica. Una dictadura que asesinó y que cometió actos de genocidio, que se empeñó en la persecución sistemática de la oposición política y que negó la libertad a un pueblo, el valor más universal de un ser humano.

Fraga descansa en paz. Muchos no pueden hacerlo. O sí: en las cunetas de las carreteras españolas, en las fosas comunes, dispersados por todo nuestro territorio, sin ser enterrados dignamente por sus familiares. Él si. Rodeado de su familia y con la mayoría de nuestros representantes alabando a uno de los cómplices de los 40 años de dictadura franquista.

La Historia no se puede olvidar,

porqué quien olvida la historia,

está condenado a repetirla.

Hoy, no por él, sinó por ellos.

PD: Os recomiendo que leáis el libro "La crispación en España" de Santiago Carrillo. Un libro clave para entender las dos Españas de hoy en día. Las dos Españas de Antonio Machado.

Els Tres Tombs de Cerdanyola

2012-01-17T11:08:00.003+01:00

Diumenge passat vaig assistir com cada any als Tres Tombs de la nostra ciutat, a la Festa de Sant Antoni, però enguany d’una manera diferent. Per primer cop pujava a un dels carros que hi participaven, en aquest cas, al carro que havia preparat el PSC de Cerdanyola.
Una posició privilegiada per veure les cares d’il·lusió de tanta gent que esperava la passada tot i el fred d’un matí de diumenge d’hivern.

Una visió diferent d’una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat. Una visió que vaig compartir amb altres membres del partit, grans i no tan grans, que gaudien de la passada com mai.

L’ensurt va arribar quasi al final...

La JSC amb "Una nit d'il·lusió per a tothom"

2011-12-15T08:31:00.003+01:00

Un any més, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Creu Roja fan possible la campanya “Una nit d’il·lusió per a tothom”, amb l’objectiu d’aconseguir que els més petits de Cerdanyola, sense excepció, puguin gaudir d’una joguina en aquestes dates nadalenques. Degut a la greu crisi econòmica que patim, la campanya focalitza els seus objectius en mantenir la il·lusió i el somriure dels infants de la nostra ciutat en aquestes dates tan assenyalades.

Enguany, amb motiu d’aquesta gran iniciativa i per primera vegada, des de la Joventut Socialista de Cerdanyola ens sumem a la campanya, amb la il·lusió de poder contribuir a l’assoliment d’aquest objectiu tan encoratjador i, en aquest sentit, us animem a col·laborar d’aquesta nit màgica.

Des de la Joventut Socialista farem tot quant ens sigui possible per aconseguir que cap infant es quedi sense joguina aquest Nadal i, per tant, treballarem per assolir l’objectiu més apassionant en el que ens hi hem enfrontat mai, col·laborar per aconseguir la millor imatge del Nadal, el somriure i la il·lusió d’un infant quan rep una joguina.

Us encoratgem a participar d’aquesta campanya venint i aportant una joguina nova a l’acte que organitzem els joves socialistes de Cerdanyola:

XOCOLATADA POPULAR
Dijous 22 de Desembre, a partir de les 17h
a la plaça de l’Abat Oliba de Cerdanyola del Vallès

Mal y tarde

2011-12-02T12:46:00.002+01:00

Gobierno en funciones: Impedir que se produzca una parálisis de la función de gobierno y posibilitar el traspaso de poderes y la formación del nuevo Ejecutivo. Esto debiera traducirse, teóricamente, y desde consideraciones políticas, en la inhabilitación del mismo para el desarrollo de su programa de gobierno conforme a consideraciones partidistas, y la limitación de su actividad a la ordinaria administración de los asuntos públicos, con la lógica habilitación -con independencia de tales criterios- para los supuestos en que la urgencia de la medida así lo pudiera hacer preciso; se limita así la acción del Gobierno, condicionando la libertad de sus fines, contenidos y formas de actuación.

Y extraigo del párrafo: “supuestos en que la urgencia de la medida así lo pudiera hacer preciso”

¿La Ley Sinde es urgente para el país? ¿Es necesario que la apruebe el PSOE?

¿Indultar a un banquero del Santander por la condena de 3 meses de prisión es urgente para el país? ¿Es necesario que lo apruebe el gobierno en funciones del PSOE?

¿No hemos tenido tiempo en 7 años para exhumar a Franco del Valle de los Caídos?

Encima Rubalcaba quiere presentarse a la Secretaría General del PSOE, permitimos enviar a Montilla al Senado… y aún nos preguntamos porqué nos han dejado de votar más de 4 millones de personas.

Se vende Sanidad Pública

2011-12-01T08:47:00.001+01:00

Desde el cambio de Gobierno en Cataluña (diciembre de 2010) se han sucedido los recortes y las protestas. El tijeretazo en sanidad ha sido importante.

- Enero. El consejero de Salud, Boi Ruiz, anuncia que no se construirán más hospitales, se reducirán servicios y se privatizará parte de la gestión. En sanidad el recorte será de 850 millones.

- Febrero. Salud anuncia que paralizará 14 obras, siete nuevos hospitales y siete ampliaciones. Además, cinco hospitales (como el de Sant Pau o el de Bellvitge) empiezan a cerrar quirófanos.

- Marzo. El hospital Clínic de Barcelona cierra una parte de sus urgencias. El de la Esperança clausura todo el servicio.

- Julio. La Generalitat decide clausurar en verano 40 centros de atención primaria, el 10,9% del total. Además, la Generalitat cierra una de cada cuatro camas hospitalarias hasta octubre. El recorte por la Generalitat que preside Artur Mas deja fuera de servicio también 34 ambulancias.

- Septiembre. La Generalitat declara que debe ahorrar 77 millones antes de fin de año. Para ello, dejará al mínimo los mayores hospitales públicos durante la semana del puente de la Constitución. La medida se añade al cierre ya ejecutado de ambulatorios, camas y ambulancias y se aplicará al menos un día entre el 5 y el 11 de diciembre.

- Noviembre. Mas anuncia que quiere implantar una tasa por receta médica. Mientras, los hospitales públicos, tras 10 meses de recortes, se han visto forzados a reducir su actividad: las operaciones quirúrgicas han caído entre el 30% y el 40%; la lista de espera ha aumentado el 23% hasta junio.

Nuevos tiempos, nuevas caras

2011-11-29T17:15:00.003+01:00

Aún no se cumplen ni dos semanas de la deblacle socialista y la veda del XXXVIII Congreso del PSOE está abierta.
Dicho Congreso tendrá la difícil tarea de elegir un nuevo proyecto y un nuevo liderazgo a través de los cuales el PSOE tiene que volver a ser capaz de construir una alternativa de izquierdas en el nuevo marco económico y social. Para ello, con o sin Congreso Federal, el PSOE siempre ha tenido y tendrá el respaldo y el apoyo de su militancia: la baza más importante de un partido con más de 130 años de historia.

No se realmente qué perfil conviene más al partido: si Tomás Gómez, Carme Chacón, Patxi López o Eduardo Madina...
Lo que sí tengo claro es que Alfredo Pérez Rubalcaba debe “dirigir” el partido hasta el inicio del período congresual, tanto el partido como el Grupo Parlamentario. No es momento de hacer parches o imposiciones a dedo. El Congreso marcará una nueva época, tiene que servir para marcar el km0 de un nuevo proyecto del socialismo en España. Al igual que el camino que emprendió el SPD en Alemania después de Schröder, el PS en Francia después de Mitterrand, el Laborismo en Reino Unido después de Brown e incluso el PSOE despúes de Felipe González en el 96.

No me gustaría ver ni Bonos, ni Guerras, ni Chaves, ni Peces Barbas... Han tenido su papel importante, importantísimo, desde el inicio de la democracia. Su papel ha sido vital e imprescindible. Pero desde entonces, han pasado ya más de 35 años. Si un partido de izquierdas como el PSOE a lo largo de toda su trayectoria no es capaz de renovarse, de incorporar nuevos perfiles en su primera línea política e incluso de “refundarse” para adaptarse a los nuevos tiempos, no conseguiremos situarnos de nuevo en el marco ideológico de izquierdas en el que debemos estar.

La gente, la sociedad quiere caras nuevas. Entienden que los políticos de los 70 y de los 80 ya han tenido su oportunidad.
Y si no renunciamos a actitudes del pasado y encima, tenemos miedo al futuro, no podremos volver a ser ni la alternativa ni el partido mayoritario de este país.

Carpa de la JSC en el dia mundial de la lluita contra la SIDA

2011-11-29T13:25:00.004+01:00

El proper dijous 1 de desembre, i com cada any, la Joventut Socialista de Cerdanyola tornarà a sortir al carrer en el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA.

Estarem a la plaça de la Biblioteca a partir de les 17h disposats a repartir preservatius i tot tipus d’informació sobre les vies de transmissió i prevenció del VIH.

Esteu tots/es convidats!

El hombre fiel a ZP, se va.

2011-11-25T12:52:00.002+01:00

El hombre más fiel a Zapatero, se va. Es un gesto imprescindible en política y muchos tendrían que hacer como él: abandonar el barco cuando los resultados no nos han acompañado en los últimos períodos electorales.

Sin duda, y es del todo conocido, Pepe Blanco ha sido y es la mano derecha más fiel en el PSOE del aún presidente Zapatero. Un fiel compañero que le ha seguido hasta el final, hasta que los resultados electorales han marcado el fin de una etapa de 7 años socialistas en España.

Su reacción es el ejemplo de lo que debería hacer un político en activo cuando el proyecto en el que estaba embarcado se va a la deriva. Y se va a la deriva por motivos varios, entre ellos y el más grave, la actual crisis económica.

Y sobre todo, no hay que olvidar y es digno de reconocimiento, que él es uno de los artífeces de las victoriales electorales tanto en 2004 como en 2008. Una primera legislatura profundamente ideológica con grandes avances sociales y una segunda al compás de la situación económica que nos iba castigando cada vez más.

Dijo Rubalcaba que en política lo más importante era medir los tiempos, y Blanco los ha medido acertadamente con su decisión.

Nuevas caras, nuevos perfiles, nuevos proyectos y renovadas ilusiones hacen falta para encarar el futuro. Un futuro en el que, entre otras cosas, es imprescindible recuperar los 4 millones de votantes que nos hemos dejado en el camino.

Respuesta a las NNGG de Cerdanyola

2011-11-18T11:14:00.002+01:00

En respuesta a la carta publicada en el Cerdanyola al Dia por parte de las NNGG de Cerdanyola

Leo estupefacto el artículo de Álvaro Hernández, presidente de NNGG del PP de Cerdanyola, que escribió hace unos días en esta misma revista. En él, se dedicaba a criticar gratuitamente a la nueva concejal de juventud, Montse Montiel. El motivo de la crítica, a parte de no tener fundamento ninguno, consistía en la convocatoria de una reunión con las entidades y asociaciones juveniles de la ciudad! Sí, tal y como suena. Creo que es la primera vez que puedo leer algo igual, donde se crítica al político que convoca para presentar nuevos proyectos y líneas estratégicas de por dónde van a ir encaminadas las políticas de juventud.

Álvaro, menos criticar y más arrimar el hombro. Aunque a los del PP os cueste, hay que intentarlo. Se necesitan propuestas, propuestas concretas y no críticas gratuitas, surrealistas y con aires victimistas. Estoy convencido que la concejalía de juventud estará encantada de reunirse con vosotros y escuchar cuál es vuestra política en materia juvenil para Cerdanyola. Solo espero que el proyecto no consista en hacerlas “como dios manda”, como dice Rajoy. Estaríamos apañados entonces.

Loteria de Nadal de la JSC

2011-11-09T14:01:00.004+01:00

Com cada any, la Joventut Socialista de Cerdanyola ven loteria de Nadal. El número que juguem és el 32.617. Cada papereta val 5 €, jugueu 4€ i 1€ de donatiu. Si no us voleu quedar sense, poseu-vos en contacte amb el Carlos Cordón (carlos84cordon@hotmail.com) o bé podeu passar per l'agrupació del PSC de Cerdanyola de dilluns a dijous de 16h a 20h.

Molta sort!

Día D y hora H

2011-11-07T12:25:00.002+01:00

Rubalcaba y Rajoy, Rajoy y Rubalcaba. Los dos únicos posibles candidatos para llegar a la Moncloa se enfrentan esta noche en un cara a cara, lo que será uno de los grandes acontecimientos de esta campaña electoral (y seguramente también del año).

La encuesta del CIS de la semana pasada mostró claramente el profundo desgaste socialista de los últimos años en el gobierno. Unos últimos años en que el gobierno español, que al igual que el resto de gobiernos europeos de diferente color político, ha luchado contra viento y marea las olas cada vez más grandes que ahogaban y que siguen ahogando la economía española y europea.

El resultado de la encuesta da al Partido Popular una victoria abrumadora, 17% puntos por encima del PSOE. En ese caso, la derecha conseguiría un número de diputados histórico hasta ahora y la izquierda, el mínimo nunca conseguido.
Siempre he leido a fondo todas las encuestas (más allá de los gráficos y de los grandes titulares), cada una de sus preguntas, de las respuestas que plantean, y sobre todo, el análisis de aquellos expertos que desglosan los resultados a la mínima expresión para entender la evolución de la opinión de la sociedad.
Es por eso, que las encuestas pueden decir mucho, muchísimo. Pero también un debate; donde se ponen todas las cartas encima de la mesa. ¿Habrán suficientes cartas como para recortar esa gran distancia que separa uno del otro? ¿Es posible una gran remontada? Los debates también influyen, y mucho. No se si tanto como para conseguir nuestro objetivo final, pero sí almenos para escenificar la gran diferencia entre Rubalcaba y Rajoy.

Espero que esta noche planteen un debate constructivo. La sociedad ya no está para el “tú más” ni para reprochar lo que hicieron unos y otros. Estamos hablando de dos personas que han ocupado grandes responsabilidades gubernamentales en diferentes momentos claves de este país; experiencia tienen de sobra.
Estaré atento al programa oculto de Rajoy, a sus propuestas para educación, sanidad y política social; al fin del terrorismo; al pacto fiscal que exige CiU con Catalunya; sobre las competencias autonómicas...

Es hoy cuando realmente millones de españoles podremos ver el verdadero programa del Partido Popular.

Condemna JSC atemptat de Noruega

2011-07-25T12:51:00.004+02:00

El passat divendres 22 de juliol dos brutals atemptats a Oslo i a la illa de Utoya van causar la mort de més de noranta persones. La seu del govern noruec va ser atacada per una cotxe bomba i ,posteriorment, un macabre tiroteig durant el desenvolupament d‘un campament d’estiu de les Joventuts Laboristes de Noruega va significar l’atemptat més important des del final de la II Guerra Mundial en el país escandinau.

La Joventut Socialista de Catalunya a Cerdanyola del Vallès vol mostrar tot el seu rebuig i condemna per aquesta barbàrie. A més, de mostrar tot el recolzament als companys i companyes de la Joventuts Laboristes de Noruega, organització germana de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes.

La JSC vol sumar-se també al sentiment generalitzat de la societat de rebuig i condemna del terrorisme, que aquesta vegada ataca al poble i a les institucions noruegues com a tantes altres vegades ho ha fet contra el nostre país. La lluita contra el terrorisme ve a demostrar la seva desraó enfront dels qui treballen diàriament per un món millor i pel progrés i l'enteniment dels pobles.

En solidaritat amb els companys i companyes joves socioaldemòcrates, la Joventut Socialista de Cerdanyola, a través del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament, presentarà una moció de condemna i rebuig al ple de la nostra ciutat.

Quien olvida la historia, está condenado a repetirla.

2011-07-18T12:51:00.001+02:00

No hay etapa de la historia de nuestro país que me motive y me interese más que el período comprendido entre el inicio de la España republicana y el final del franquismo.

Hoy se cumplen 75 años del golpe militar del 36 en que parte del ejército quiso desbancar y desbancó a través de las armas uno de los períodos más democráticos del país, sinó el que más, hasta el momento: la II República Española.
El fracaso del criminal golpe invocó en una guerra “fraticida” y, como he leido en un reportaje de tantos que se han publicado estos días, se tradujo en un golpe con un interés políticamente anticonstitucional; socialmente conservador y tradicionalista; espiritualmente clerical; ideológicamente totalitario; económicamente capitalista; militarmente absolutista y moralmente inhumano. No había leído un resumen tan corto y claro hasta el día de hoy.

Y recordemos que la derecha de este país, la rancia y extrema derecha de este país, sigue sin condenar el golpe que, algunos atacando y otros defendiendo legítimamente lo que los comicios habían expresado como voluntad nacional, desembocó en una oscura y larga dictadura de más de 40 años.

Dicen que 75 años son muchos. En la historia, 75 años no son nada. Hoy, los valores de la II República deberían estar más vivos que nunca y sobre todo, no olvidar la historia, porque quien olvida la historia, está condenado a repetirla.

Enrique Senabre a Celestino Sánchez.

2011-06-01T10:19:00.002+02:00

Hoy os copio una carta del compañero Enrique Senabre dirigada al alcalde Celestino Sánchez, que nos dejó el pasado 21 de mayo, y que sale publicada en varios medios de Cerdanyola.

CELESTINO SANCHEZ: UN GRAN ALCALDE

El pasado 21 de mayo falleció Celestino Sánchez González, alcalde de Cerdanyola del Vallés de 1979 a 1997. Este es el hecho. Lo que remueve mis recuerdos. Se ha ido para mí un buen amigo, un militante socialista de cuerpo entero y un gran alcalde de Cerdanyola.

El amigo .-Nos conocimos, si la memoria no me falla, en 1975. Han pasado 36 años y durante todo ese largo período de tiempo, con mayor o menor intensidad según el nivel de actividad compartida, nos hemos visto con asiduidad y me ha honrado con su sincera amistad que ha abarcado, desde el principio, el ámbito familiar. Siempre recordaré con cariño que en vida de mi madre, cuando venía a verme a Cerdanyola desde Valencia cosa que hacía con frecuencia, la reunión en familia con Celestino era fija, partida de dominó incluida. El sentido de la amistad es un sentimiento desigual, depende de la forma de ser de uno mismo y del amigo. Celestino era un hombre cariñoso en la intimidad - seguro que los que más lo han notado en los últimos tiempos han sido sus nietos – pero, de puertas afuera, daba la imagen de “un tipo duro”. Pues bien, de ese hombre, sobre todo cuando hemos estado colaborando codo con codo, yo he apreciado siempre su lealtad, confianza y respeto para conmigo, que no son sentimientos menores. Espero haberle correspondido. Dos personas, con el castellano como idioma materno, que siempre hablamos en catalán salvo en los contados momentos en los que, de la discrepancia al cabreo, volvíamos al idioma originario.

El militante .- Con él canté La Internacional puño en alto en la plaza del Ayuntamiento el 19/04/1979 cuando ganó las primeras elecciones municipales en democracia, unimos de hecho a la Federación Catalana del PSOE con el PSC-Congrés en Cerdanyola antes del Congreso de unificación - muchos militantes no lo saben pero siempre se enorgulleció de ello -, estuvimos “de guardia” en las dependencias del Ayuntamiento el 23-F,………14 años de concejal junto a él de los 18 que fue alcalde. Decían de mí que era su Nº 2. Nunca he sabido muy bien que significaba eso, pero bien cierto es que siempre estuve remando en la dirección en la que él pilotaba la barca. Siempre fue un hombre de partido, del Partido Socialista, compartía sus principios básicos de solidaridad, igualdad y justicia y, además defendía con coraje los colores de su equipo. Un militante donde los haya. Y, aunque a veces su contundente personalidad la dejara en la sombra, con modestia. No se cansó de repetir que era alcalde más por méritos del partido al que pertenecía y por el apoyo de los que con él colaboraban, que por su propia persona.

El alcalde .- Primer alcalde de la democracia en 1979, tres veces electo por mayoría absoluta (1983, 1987 y 1991) y decide retirarse en 1997, en plena forma, por entender personalmente que había cumplido con una tarea importante y tocaba la renovación. Nadie ni de su entorno ni de fuera le presionó para dar ese paso. Era de las personas que dedicaron una parte de su vida a la política por espíritu de servicio a la gente. En toda su actividad al frente de la ciudad una idea casi obsesiva: Cerdanyola, su ciudad y sus habitantes, lo primero. Le acompañé muchas veces a instancias políticas o administrativas superiores para solicitar, o mas bien reclamar, recursos para Cerdanyola, y mandos de su color político o de otro siempre le atendieron entre el respeto y el temor ante su actitud decidida de municipalista convencido. La Cerdanyola de hoy es inmensamente mejor que la que recibió en 1979 y es así, en buena medida, por haber tenido de alcalde a Celestino. Creo que él diría, lo ha dicho más de una vez, que era fácil porque todo estaba por hacer y porque los demás ayudaron. Pero mucho tiene que ver quien estuvo al frente del Ayuntamiento todos esos años.

Ha sido una experiencia vital magnífica y un honor acompañarle todos estos años. Hasta siempre, Celes.

Cerdanyola del Vallés, 25 de mayo de 2011

Enrique Senabre

Cerdanyola escull, com sempre, PSC.

2011-05-24T12:36:00.004+02:00

Hem tornat a guanyar. El PSC ha guanyat les novenes eleccions municipals a Cerdanyola.

Sense cap mena de dubte, han estat les eleccions que he viscut més intensament. Hem tingut una campanya excel·lent liderada pel company Marc Mellado i que ha donat els seus fruits. Una campanya que va començar fa molts mesos i especialment caracteritzada per la proximitat, pel tu a tu amb la ciutadania de la nostra ciutat; i això, la gent, ho ha agraït durant tot aquest temps.

Entrant en l’anàlisi electoral, podem treure vàries conclusions. La primera de totes és que el PSC torna a ser el partit majoritari de la nostra ciutat. 5003 persones han decidit que Carme Carmona ha de seguir sent l’alcaldessa de Cerdanyola durant els propers 4 anys.
Hem baixat 3 regidors, el que significa gairebé un 9% menys respecte el 2007. És una baixada important, que porta a la reflexió, però sabent que és un efecte directe de l’actual crisi econòmica i de la situació greu de les esquerres al nostre país.
Estic molt satisfet del resultat, hem aguantat el tipus com mai. Hem treballat i hem suat la samarreta com mai ho havíem fet i, per sobre de tot, hem aconseguit establir el millor equip, el més preparat i capaç per seguir governant aquesta ciutat. Ens ho mereixem.
Tenim la responsabilitat de formar un nou govern, de generar nous consensos amb les actuals forces polítiques i ser capaços de transformar la Cerdanyola d’avui a la Cerdanyola del futur que volen tots els ciutadans de la nostra ciutat.

La sorpresa de la jornada ha estat el Partit Popular. El partit que s’ha beneficiat de l’actual moment econòmic i que ha aconseguit pujar 2 regidors augmentant gairebé 1800 vots respecte les eleccions de fa 4 anys. I a l’inrevés del que ens ha passat a nosaltres, ha aprofitat la tendència que els hi marcava totes les enquestes del país.
Òbviament, és un resultat que no m’agrada. No m’agrada que la dreta obtingui aquestes resultats en una ciutat tan d’esquerres com és la nostra i que sigui la segona força política de Cerdanyola.

L’altra gran sorpresa del diumenge: la gran derrota d’ICV-EUiA i del seu candidat Toni Morral. Una baixada important en nombre de vots (més de 2500 menys que 2007) i es situa com a tercera força política de la ciutat.
Personalment crec que, una persona que ha estat alcalde durant 6 anys no havent guanyant mai unes eleccions, sent la seva enèsima vegada que es presentava com a candidat, que oferia més del mateix i que a sobre baixa 4 regidors, el primer que hauria d’haver fet diumenge és presentar la seva dimissió.
Morral té un punt i final a la història política de Cerdanyola. Una història que, observant els resultats electorals, mai havia d’haver escrit ja que mai ha estat escollit legítimament com a guanyador.
Està clar que els hi ha passat factura, entre moltes altres coses, la seva pitjor gestió a l’ajuntament de Cerdanyola.
Serà interessant veure els moviments d’ICV-EUiA i d’ell mateix en concret en els propers dies.

La quarta força més votada, Convergència i Unió. Encara que han pujat un regidor respecte 2007 i només 150 vots més que fa 4 anys, no han aconseguit aprofitar l’auge de les passades autonòmiques a la nostra ciutat. Era el resultat que més em podia esperar. Crec sincerament que CiU en unes eleccions municipals ha tocat un sostre molt difícil ja de superar.

I les dos notícies importants, per la seva entrada al consistori, són CxC i ERC amb 2 regidors cadascun. És cert que amb l’actual llei electoral, aconseguint el primer regidor i superar la barrera del 5%, és relativament més fàcil aconseguir el segon, i així ha estat per les dues formacions.
Especialment me n’alegro molt de que el nº2 d’ERC, Dani Mallén hagi entrat com a nou regidor d’ERC a l’Ajuntament.

Vull mencionar especialment a tres persones que no han pogut entrar, els regidors i companys socialistes, Mª José Cervantes, Javi Montes i Noelia Sánchez. Tres persones estimades, "currantes" i a les que aprecio, que han desenvolupat una tasca durant aquest any i mig excel·lent, treballant pels més grans de Cerdanyola, per l’ocupació i la formació de la nostra ciutat i per les polítiques de joventut. Estic seguríssim que seguiran sent partícips del gran projecte socialista de la nostra ciutat. Cerdanyola s’ho mereix.

Vull felicitar a tots els militants i simpatitzants del PSC local, a la Joventut Socialista de Cerdanyola, i especialment, a aquells i aquelles que ens han donat el suport per seguir liderant el projecte de la nostra ciutat.

Des d’aquí un record especial també a l’alcalde Celestino Sánchez, que ens va deixar el passat dissabte. La victòria, especialment, per ell.

Ha quedat clar que...

Amb Carme Carmona, ha guanyat Cerdanyola!

Històric i magnífic acte jove!

2011-05-19T09:58:00.002+02:00

Avui, sense cap mena de dubte, puc dir que la Joventut Socialista de Cerdanyola està d'enhorabona i en el seu millor moment.

Ahir varem omplir de gom a gom la sala de l'ACME. Companys, amics, familiars, gent jove de la ciutat... ens van voler acompanyar en un dels actes més importants que hem realitzat fins al dia d'avui. Un acte centralitzat en el jovent, en el seu potencial; posant en valor el nostre compromís de donar l'impuls necessari a les polítiques de joventut que Cerdanyola requereix.

Vaig veure cares emocionades i persones plenes d'il·lusió. Respiràvem un ambient esplèndid de goig i d'optimisme. No hem guanyat res encara, però tinc bones vibracions per aquest diumenge. Hem treballat de valent. Hem suat la samarreta com mai i crec sincerament que tot aquest equip mereix la millor recompensa.

Gràcies a tots i totes per fer-ho possible!

Endavant i a per la victòria!

Programa electoral de la JSC Cerdanyola

2011-05-16T11:23:00.001+02:00

Programa Electoral Jove 2011

Troba les diferències...

2011-05-11T17:51:00.001+02:00

Roda de premsa JSC de Cerdanyola per presentar les propostes joves (06.05.11)

http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2011/05/06/propostes_jsc.html

Algunes d’elles:

Consolidar la borsa jove d’habitatge, per tal d’ajudar als joves a aconseguir-ne un, potenciar l’habitatge jove de lloguer, per sobre del de compra i, en definitiva, obtenir unes polítiques d’habitatge de qualitat per al jovent.

Creació d’una xarxa jove emprenedora, per tal d’aconseguir l’assessorament jurídic i econòmic necessari a l’hora de crear una empresa.

Millorar la freqüència del bus de la Universitat Autònoma i, de l’altra, potenciar el transport públic de la ciutat oferint tot un seguit de descomptes que facin disminuir el transport privat.

Creació d’un carnet jove de Cerdanyola, amb el qual es podrien aconseguir diferents descomptes i ofertes.

Possibilitat de promocionar la zona de Polizur com a zona d’oci nocturn.

Roda de premsa NNGG de Cerdanyola per presentar les propostes joves (11.05.11)

http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2011/05/11/pp_propostes_joventut.html

Establiment d'un acord entre joves, propietaris i Ajuntament que garanteixi la viabilitat de lloguers en els habitatges desocupats de la ciutat.

Plantegen una oficina d'assessorament municipal a joves emprenedors i dos anys d'exempció de pagament d'impostos relacionats amb aquesta activitat.

Augment de freqüències de l'autobús B3 cap a la UAB amb descomptes per als estudiants de Cerdanyola.

Oci amb el plantejament d'un carnet jove amb descomptes a comerços i discoteques.

Centralització dels locals de lleure nocturn al polígon Polizur amb un autobús llençadora des del centre de Cerdanyola.

Del tot curiós...

Les 10 propostes estrelles de la JSC Cerdanyola

2011-05-06T12:07:00.001+02:00

Després d’un procés llarg de treball, la Joventut Socialista de Cerdanyola ja disposa del seu programa electoral (serà penjat en breu). Hem treballat de valent, hem arribat fins allà on podíem per tal de recollir el màxim de propostes, de suggeriments, d’idees i per sobre de tot, hem volgut sentir la veu dels i les joves de Cerdanyola per tal de conèixer de primera mà, molt més, totes les seves inquietuds i necessitats.

El resultat del programa ha estat realment exitós. Hem recollit tot tipus de propostes, des de l’àmbit esportiu i d’equipaments, fins l’àmbit de l’ocupació o de l’oci nocturn, o des del lleure i l’associacionisme fins l’habitatge i l’educació.

De les més de 100 propostes que recollim, 10 d’aquestes seran les nostres propostes estrelles amb les que la Joventut Socialista de Cerdanyola agafa el compromís davant el jovent de la ciutat de dur-les a terme, i com no podia ser d’una altra manera, totes seran incorporades al programa electoral del PSC amb el que es presentarà a les eleccions del proper 22 de maig.

10 propostes estrelles

1. Crear ocupació pels joves i impulsar la Borsa Jove de Treball

2. Convertir el Casal de Joves en un espai de referència
3. Consolidar la Borsa Jove d’habitatge
4. Crear la "Xarxa Joventut Emprenedora"
5. Creació del carnet jove de Cerdanyola
6. Garantir el contacte Regidor/a - Estudiant
7. Crear la 1a Mostra del Coneixement i del Talent
8. Millorar la freqüència del bus a la UAB
9. Descomptes per a joves al transport públic
10. Promocionar Polizur com a zona d'oci nocturn

Amb Carme Carmona, guanyen els joves!

Festa Jove i Socialista de Cerdanyola

2011-05-06T11:04:00.003+02:00

El proper dijous 12 de maig a les 21h, la Joventut Socialista de Cerdanyola organitza el seu acte de campanya a la sala ACME.

Esteu convidats per gaudir d'una gran nit al costat de tots el candidats joves i recolçar a la nostra candidata del PSC i futura alcaldessa, Carme Carmona.

Amb Carme Carmona, guanyen els joves!

La mayor verguenza del peor alcalde

2011-05-02T14:05:00.003+02:00

Antoni Morral "inaugura" el puente de la verguenza (2 Millones €) asumiéndolo como propio y demostrando así el mejor ejemplo de la mala gestión del peor alcalde que ha tenido Cerdanyola.

Respostes del PSC a les preguntes de la Revista Comerç i Ciutat

2011-04-28T10:50:00.005+02:00

Ocupació i formació: actius d’una ciutat que ambiciona progrés i futur

La màxima prioritat del PSC és la sortida de la crisi i posar les bases per a la reactivació econòmica de la ciutat.

Apostarem de forma contundent i decisiva per realitzar polítiques actives d’ocupació. El Servei Municipal d’Ocupació ha de ser la gran aposta per a generar més i millors oportunitats; aprofundint en la formació com a eina irrenunciable en la lluita contra l’atur.

Posarem en valor als emprenedors, oferint tot el suport i assessorament que sigui necessari. Seguirem potenciant la creació de vivers d’empreses amb la intenció de donar facilitats i reduir els costos fixes d’aquestes.

Seguirem modernitzant els nostres mercats, potenciarem el comerç de proximitat i farem dels eixos comercials espais especialitzats i d’excel•lència.

Traduirem l’atracció d’equipaments com ara el Sincrotró, el PTV, la UAB i el Parc de l’alba, en més inversió i oportunitats per la nostra ciutat.

Crearem la finestreta única i modificarem les ordenances municipals per tal de facilitar la feina a les nostres empreses i avançar cap a la simplificació. Posarem en marxa el Consell Econòmic i Social amb la participació de tots els agents implicats i crearem la figura de l’assessor-tutor de llicències, per tal d’assessorar als ciutadans en tots aquells aspectes relatius a l’apertura d’un negoci.

Barris amb “Q” de qualitat. Una Cerdanyola de primera!

Els i les socialistes hem promogut i promourem un urbanisme racional que respongui a les demandes socials, econòmiques i mediambientals, impulsant un model territorial sostenible i equilibrat.

Dintre de les principals reordenacions urbanístiques, cal de destacar la Rotonda a la Carretera de Barcelona, que ens permetrà convertir-la en una avinguda urbana, pacificar el trànsit i potenciar l’eix comercial.

Cal que els nostres barris esdevinguin entorns de qualitat. Posarem en marxa un Pla integral de millora dels nostres barris amb actuacions que millorin l’asfaltat, les voreres i el mobiliari urbà.

Ens comprometem a realitzar un Pla de Porxos a Banús i veure quins nous usos poden tenir. Caldrà una reflexió a fons pel que fa a la integració del Riu Sec, fent partícips al màxims d’agents possibles. Garantirem tant la connexió del barri de la Farigola, com la construcció dels equipaments necessaris per donar un servei d’excel•lència.

El projecte Urban ens permetrà seguir vertebrant millor la ciutat. D’altra banda, l’ampliació de la ciutat projectada a la plana de Castell, s’haurà de realitzar garantint vivendes de protecció oficial i donant facilitats a l’arribada d’empreses científico-tecnològiques.

En els propers anys obrirem la nova biblioteca central, reformarem les instal•lacions esportives de les Fontetes, exigirem la construcció de l’Hospital Ernest Lluch i crearem el nou Tanatori Municipal.

Educació i cultura, prioritats del PSC

Des del PSC fem una aposta decidida per una ciutat cívica, que fomenti la cultura i garanteixi una educació de qualitat. El nostre repte és seguir construint una ciutat educadora, on la ciència i la innovació constitueixin veritables motors de progrés i talent. Ja hem fet el primer pas: avui tenim el distintiu que ens certifica com a Ciutat de la Ciència,

Incrementarem i potenciarem l’oferta cultural de Cerdanyola. Ubicarem la nova Biblioteca Central a l’edifici de l’ Altis, donant així resposta a les exigències reals de la nostra ciutadania. Millorarem l’Ateneu, l’equipament cultural més emblemàtic de la ciutat i un veritable referent de la diversitat cultural i la integració.

El poblat Ibèric-Museu Ca n’Olivé, el museu de Ca n’Ortadó i el museu d’Art Contemporani, no només s’han de potenciar per ampliar l’oferta cultural, sinó per posar en valor la nostra història i el sentiment de pertinença. Tanmateix, esdeveniments com ara el Festival Internacional de Blues o el Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil, entre d’altres, s’han de seguir recolzant per projectar Cerdanyola al món.

Des del PSC seguirem intensificant la relació amb la UAB, seguirem situant la formació al centre de l’agenda política, concretament l’ ocupacional, i seguirem treballant per millorar els nostres equipaments educatius, garantint d’aquesta manera que Cerdanyola tingui serveis d’ excel•lència.

Per a que guanyin les persones.

Des del PSC considerem que el nou Hospital Ernest Lluch esdevé una prioritat de vital importància pel conjunt de la ciutadania. És en aquest sentit que la nostra alcaldessa, Carme Carmona, ja ha iniciat les gestions oportunes amb la Conselleria de Salut.

Apostem per més equipaments i més serveis d’excel•lència i de proximitat. Ja hem garantit la continuïtat de l’ambulatori de les Fontetes i reivindicarem el servei permanent de pediatria al CAP de la Farigola.

Mantindrem l’aportació municipal per a garantir l’aplicació de la Llei de la dependència tot exigint a la resta d’administracions el seu compliment.

Potenciarem i recolzarem a aquelles entitats que amb la seva tasca solidària, no només complementen el sistema públic d’atenció a les persones, sinó que contribueixen de forma notòria a la cohesió social.

Seguirem amb la promoció de l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques. Volem una ciutat que tothom pugui gaudir.

Incrementarem el servei d’atenció domiciliària, reforçarem la política de beques i seguirem implementant de forma decidida el Pla d’Inclusió Social, tot afavorint la igualtat d’oportunitats entre les persones.

www.carmecarmona.cat

González: símbol de l'esquerra

2011-04-27T11:32:00.007+02:00

Avui llegeixo el Cerdanyola al dia... i ATENCIÓ:

Antonio González: "Jo no sóc una persona de dretes, sinó que vinc de l'esquerra. Mai he renegat d'això"

Antonio González, regidor del PP durant 23 anys a l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El planter de Carme Carmona. Camí de la victòria!

2011-04-16T09:50:00.005+02:00

La Joventut Socialista de Cerdanyola (JSC) aportaran 6 candidates i candidats a la llista que presenta el Partit dels Socialistes de Catalunya als comicis del 22-M. Són Javier Montes, número 9 de la llista i actual regidor d’ocupació, Noèlia Sánchez, a l’onzena posició i responsable de les carteres de joventut i polítiques d’igualtat del govern municipal, David Muñoz, primer secretari de la JSC i candidat número 12, Jonathan Márquez, en dissetena posició, Santi Moro, en el vintè lloc i Andrea Borrego, com a suplent.

La plaça Pablo Iglesias fou el marc escollit per a visibilitzar la bona sintonia que hi ha entre les joventuts socialistes i la candidata del Partit dels Socialistes.

Carme Carmona va explicar que la llista que encapçala aplega gent de totes les edats i condicions, activa socialment i resident als barris del municipi. La candidata socialista va remarcar que totes les candidates i els candidats ocupen llocs importants a la llista. Alguns seran escollits i d’altres, si no ho són, tindran la responsabilitat de treballar fermament amb l’equip que obtingui la confiança de l’electorat.

David Muñoz, primer secretari de la JSC local i candidat, va explicar que els candidats de la JSC són el present més immediat, perquè coneixen el passat i saben què volen per la ciutat i la seva gent. Actualment elaboren el seu programa electoral, que després s’incorporarà al del Partit dels Socialistes. S’enllestirà en dues setmanes. Muñoz avançava algunes línies mestres del document.

Muñoz va destacar com actiu de l’actual govern la creació d’una regidoria exclusiva de Joventut. Una decisió no duta a terme en set anys de governs locals anteriors. A través de la Regidoria de Joventut s’han fet molt avenços en polítiques juvenils, reblà Muñoz.

Totes les candidates i els candidats són universitaris llicenciats o actualment estudien a la Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola Ràdio va preguntar sobre les relacions ciutat i universitat. David Muñoz explica que en un any i mig, el temps que du Carmona com a alcaldessa, han millorat molt les relacions entre ambdues.

Carme Carmona va explicar que la millora de les relacions entre l’Ajuntament i la Universitat s’ha aconseguit treballant, sense fer gaire soroll i anant per feina. Així s’ha constituït una Comissió Mixta, contemplada en un conveni del 2007 però feta realitat el 2010. Carme Carmona. Carme Carmona va explicar que també funcionen amb normalitat els programes que permeten al personal de l’Ajuntament pugui formar-se a la universitat. Altres col·laboracions són la participació de la UAB en els premis literaris de la ciutat o el suport en l’Aula d’Extensió Universitària que funciona al municipi.

L’alcaldessa va destacar especialment el paper actiu de la rectora, Ana Ripoll, en retornar a la societat en general i a Cerdanyola en particular tot allò que prèviament han rebut. Carme Carmona va avançar que la ciutat farà costat a la UAB per garantir que tingui un lloc al Parc de l’Alba.

Font: Cerdanyola.info

Felicitats II República!

2011-04-14T08:41:00.004+02:00

Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola, volem aprofitar avui 14 d'abril, 80è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre'ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s'encarregà d'enfosquir el període de la nostra historia, que problablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

Va ser amb l'aprovació de la Constitució de 1931, quan s'incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l'ordenament jurídic estatal, el principi d'igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de laïcitat, advocant per l'eliminació de la religió de la vida política. També, s'aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d'elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de l'Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la II República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer de lleis al mateix poble, a través d'un òrgan unicameral i que va rebre el nom de Corts o Congrés de Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D'aquesta manera, va ser com per fi, varem poder parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes volem aprofitar la ben entesa d'aquesta celebració per reivindicar un model d'Estat en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d'oportunitats. Model, curiosament, proper al que un dia el poble espanyol va escollir tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d'una República Federal.

Salut, Socialisme i República!

Convenció oberta- Si tu participes, Guanya Cerdanyola!

2011-04-13T10:04:00.003+02:00

cartell

La teva participació esdevé molt important i prioritària pel futur de la nostra ciutat, una ciutat que exigeix el millor dels projectes possibles; un projecte comú, innovador i ambiciós. I és per aquest motiu que volem comptar amb la teva presència en la redacció i elaboració del nostre programa electoral.

Crearem quatre grans grups de treball:

Grup 1: "Una Cerdanyola on guanyin les persones" (àmbit social)
Grup 2: "Una Cerdanyola que guanyi a la crisi i posi les bases per a la reactivació econòmica" (àmbit econòmic)
Grup 3: "Construint Cerdanyola des dels barris" (àmbit territorial)
Grup 4: "Una Cerdanyola on guanyi el bon govern, la transparència i la participació" (àmbit administració)

Pots fer la teva inscripció trucant al 93 580 73 70 o bé enviant un correu a programaelectoral@carmecarmona.cat

Amb Carme Carmona, Guanya Cerdanyola!

Se nos va Miguel!

2011-04-06T12:22:00.001+02:00

Esta semana toca despedirse de un currante, de una gran persona, de un gran compañero: se nos va Miguel. Y se nos va unos cuantos meses a la capital, a Madrid, a aquella ciudad a la que muchos estamos siempre deseando volver.

Está claro que en esta vida hay oportunidades que solo pasan una vez y hay que aprovecharlas.

Desde aquí Miguel, te deseo lo mejor! Solo espero una cosa: que estés con nosotros el próximo 22 de mayo para celebrar algo en lo que llevamos mucho tiempo trabajando.

Suerte compañero!

Valoració de la JSC dels 100 dies de Govern

2011-04-06T10:59:00.002+02:00

Ara que es compleixen 100 dies del nou govern de la Generalitat i que els fa coincidir amb l’anunci de la supressió de l’impost de successions cal que la societat catalana comenci a valorar els resultats de les seves iniciatives, o la manca d’aquestes.

L’anunci d’ahir i la supressió de l’impost significarà que la Generalitat deixarà d’ingressar 400 milions d’euros (que és el que costarien, per exemple, fer 80 escoles) i que paguen només 529 catalans. La JSC creu que és profundament incoherent i insolidari abordar una retallada del pressupost públic i demanar esforços al conjunt de la societat catalana a la vegada que s’elimina un impost que ha quedat destinat a les grans fortunes i que té una forta capacitat redistributiva. Cal recordar que durant els 100 primers dies el Govern ha dedicat el seu temps a anunciar retallades socials molt rellevants en àmbits com l’educació i la sanitat.

El Primer Secretari de la JSC, Javier López, ha declarat “Catalunya no mereix un govern fort amb els dèbils i dèbil amb els forts. És inust i mostra del tarannà de l’actual President preparar el terreny per realitzar uns pressupostos fortament regressius pels serveis conquerits pels ciutadans i rebaixar els impostos a les grans fortunes del país”. La JSC manifesta que s’oposarà amb fermesa a les retallades socials i s’adherirà a les mobilitzacions que de ben segur sorgiran a la societat catalana els propers mesos.

El tiempo le juzgará como un gran presidente

2011-04-04T14:23:00.001+02:00

Sin duda, la noticia del fin de semana ha sido la decisión del presidente del Gobierno de no presentarse a la reelección en las próximas elecciones generales de 2012. La fecha del 2 de abril, era la fecha que muchos barajaban y otros descartaban para que Zapatero hiciera pública la noticia más esperada.

Antes de entrar a analizar la renuncia en sí, considero importante las formas en las que se ha llevado todo este proceso: discreción, midiendo los tiempos y sobretodo, inprescindible, garantizando un proceso de primarias para que los y las militantes socialistas podamos decidir quien debe ser el sucesor/a para las siguientes generales.

La decisión de Zapatero es una de las decisiones políticas más acertadas de los últimos tiempos. Lo cierto, es que la crisis económica ha desgastado a muchos gobiernos socialistas que se han visto obligados a reajustar políticas en las que, durante los últimos 7 años especialmente a nivel estatal, habíamos avanzado con creces. Y cuando digo que es una decisión acertada, lo digo por esta razón. El desgaste de Zapatero ha sido tan abismal (especialmente por realizar reformas necesarias pero inpopulares) que lo más lógico es preparar, de cara a la próxima primavera, un candidato/a renovador que establezca líneas de futuro y sobretodo, para que el PSOE pueda coger oxígeno en este año restante.
Y entre los errores, habidos seguro, sería injusto no acordarse de importantes reformas y logros sociales para nuestros país y para todos nosotros, lideradas por Zapatero: leyes como la del matrimonio homosexual, la de igualdad, violencia de género o la ley de la dependencia; un presidente que entierra el sectarismo con los medios de comunicación; amplia los derechos para que las mujeres puedan abortar libremente; el presidente que más cerca está de acabar con la lacra del terrorismo; la subida histórica del Salario Mínimo Interprofesional y de las pensiones; el presidente que retira las tropas españolas de una guerra ilegal; el presidente que inicia un nuevo modelo de financiación autónomica dentro de la España Plural...

Aun queda un año para seguir avanzando y realizando las medidas que la situación actual requiera para el bien del país. Pero sobretodo, para aquellos que siempre hemos dado pleno y total apoyo a Zapatero, serán históricas e inborrables las dos victorias socialistas de 2004 y 2008 y que sin duda, han significado, significan y significaran una de las etapas de mayor avance social de nuestro país.

La II Escola de Formació de la JSC, tot un èxit!

2011-04-04T09:33:00.005+02:00

Aquest cap de setmana, la JSC de Cerdanyola va celebrar la seva II Escola de Formació Domingo Sánchez. Una Escola formativa en la qual varem demostrar el gran potencial que tenim com a organització política.

Divendres, amb el magnífic Joan Tapia, vam abordar el futur de l'esquerra al nostre país, els 100 dies de govern de CiU a Catalunya, la incògnita general del que passarà amb els partits d'esquerra a les eleccions municipals del proper mes de maig, entre d'altres.

Dissabte al matí, les JERC, les NNGG i la JSC vam debatre sobre la visió dels joves respecte a la situació econòmica actual, i sobre les polítiques de joventut a Cerdanyola. Va ser un debat molt enriquidor del qual van sortir algunes propostes molt interessants pel nostre municipi i, per sobre de tot, vam demostrar que tot i les diferències ideològiques, les bones relacions entre les diferentes organitzacions polítiques juvenils i el bon clima creat, esdevenen un factor positiu pel futur del jovent de Cerdanyola. Des d'aquí el meu agraïment a l'Enric del Amo i a l'Àlvaro Hernàndez.

I per últim, vam organitzar la xerrada amb l'alcaldessa i candidata del PSC, Carme Carmona. Un acte on varem poder conèixer més a fons a una persona senzilla, humil i propera.
Sense cap mena de dubte, Cerdanyola necessita continuar amb el bon camí que, Carme i el PSC, van iniciar fa un any i mig.

Nova edició VEU ROJA, la revista de la JSC Cerdanyola

2011-03-30T16:10:00.001+02:00

VEUROJAabril11

II Escola de Formació "Domingo Sánchez"

2011-03-30T13:32:00.002+02:00

La II Escola de Formació "Domingo Sánchez" es celebrarà entre divendres i dissabte, dies 1 i 2 d’abril, a l’Espai Enric Granados amb l'objectiu de potenciar la formació com eina per afrontar la crisi. Segons el primer secretari de la JSC local, David Muñoz, aquesta escola pretén ser una activitat anual, formativa i oberta a tothom, que permeti evolucionar i enriquir-se perconalment per tal de fer front a l’actual situació econòmica que s’està vivint.

L'alcaldessa de Cerdanyola i candidata del PSC, Carme Carmona, inaugurarà l'Escola de Formació divendres a les 18.30 hores i posteriorment el periodista Joan Tàpia, oferirà una xerrada-col.loqui sobre “El futur de l’esquerra”. Els primers 100 dies del nou govern de Catalunya i el futur de l'esquerra després del mal resultat de les passades eleccions autonòmiques seran alguns dels temes a debat , així com la manera en què l'esquerra afronta la governabilitat en els municipis.

Pel que fa a dissabte, a les 12 del migdia es farà un debat amb el títol “Joves, present i futur” moderat per l’actual regidor d’Ocupació de l’Ajuntament, Javier Montes, membre de la JSC de Cerdanyola, i en què participaran David Muñoz, de la JSC, Álvaro Hernández, de Noves Generacions del PP, i Enric del Amo, de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC).

Per la tarda, a les 19 hores, la tercera xerrada serà un debat sota el lema “Amb Carme Carmona... camí de la victória” en què es vol seguir l'estil del programa de TVE “Tinc una pregunta per a vostè” perquè qualsevol ciutadà pugui fer una pregunta a l’alcaldessa. Les preguntes adreçades a Carmona es recolliran en 3 carpes instal.lades a la plaça de l’Església, de 6 a 8 del vespre.

El primer secretari del PSC de Cerdanyola, Víctor Francos, i el primer secretari de la JSC, David Muñoz, clouran l'Escola de Formació de la JSC que porta el nom d'un històric militant i dirigent socialista local, Domingo Sánchez.

Recordeu que avui dimecres, entre les 18h i les 20h, estarem amb una carpa a la plaça Abat Oliba oferint una xocolatada popular.

Font: www.cerdanyola.info

Tercer vídeo de la JSC Cerdanyola- L'herència del sr. Morral

2011-03-28T10:44:00.004+02:00

La Joventut Socialista de Cerdanyola presenta en aquest tercer vídeo de campanya l'herència que va deixar el sr. Morral a l'Ajuntament de la nostra ciutat. No us el perdeu!

El millor equip per Cerdanyola!

2011-03-21T10:36:00.004+01:00

Davant d'un Ateneu ple a vessar, l’actual Alcaldessa i candidata del PSC Carme Carmona, va presentar ahir la candidatura socialista que l’acompanyarà fins la victòria el proper 22 de maig.

La candidatura del PSC

1.-Carme Carmona Pascual, veïna Ca n’Antolí (militant)

2.-Victor Francos Díaz, veí del Centre (militant)

3.-Francisco Ortiz Herrera, veí de Canaletes (militant)

4.-Montserrat Montiel Pastor, veïna de Serraparera (militant)

5.-Eulàlia Mimó Viader, veïna de Serraparera (independent)

6.-Laura Rodríguez Morera, veïna del Centre (independent, verds)

7.-Felix Sánchez Sánchez, veí de Bonasort (militant)

8.-Maria José Cervantes Invernón, veïna del Turonet (militant)

9.-Javier Montes López, veí de Banús (militant, JSC)

10.-David Fuentes de los Santos, veí de Sant Ramon (militant)

11.-Noelia Sanchez Gamero, veïna de Bonasort (militant, JSC)

12.-David Muñoz Valle, veí de Serraparera (militant, JSC)

13.-Ivonne Cabrera Moreira, veïna de Serraparera (militant)

14.-Marian Navarro Marín, veïna de Banús (militant)

15.-Artur Gomez Duart, veí de Guiera (militant)

16.-Montserrat García de Alcaraz Guia, veïna del Centre (independent, verds)

17.-Jonathan Marquez Cervantes, veí del Turonet (militant, JSC)

18.-Ana Fernández Sañudo, veïna de Fontetes (independent)

19.-Feli Lopez Anglada, veïna de Banús (independent)

20.-Santi Moro Muñoz, veí de Fontetes (militant, JSC)

21.-Juan Carlos Rodrigo Bragado, veí de Ca n’Antolí (militant)

22.-Verónica Cordero Hernández, veïna de Sant Ramon (independent, verds)

23.-Juan Francisco Rodriguez Pociño, veí de Banús (militant)

24.-Gemma Jiménez Mateo, veïna de Fontetes (militant)

25.-Juan Antonio Caler Sánchez, veí de Banús (militant)

Suplents:

26.-Lidia Zulueta Garcia, veïna de Montflorit (independent)

27.-Prudencio Caparrós Navarrete, veí de Serraparera (independent)

28.-Andrea Borrego Valero, veïna de Serraparera (independent, JSC)

Amb Carme Carmona, guanya Cerdanyola!

Acte de presentació candidatura PSC

2011-03-15T10:10:00.002+01:00

Vine a conèixer l'equip amb el millor projecte pel futur de Cerdanyola

Diumenge 20 de març a les 12h al Teatre de l'Ateneu de Cerdanyola

Resum acte de presentació de Carme Carmona

2011-03-06T15:43:00.001+01:00

Presentació de la web "carmecarmona.cat"

2011-03-04T16:03:00.006+01:00

Amb Carme Carmona, camí de la victòria!

Un membre de la JSC amb nou bloc

2011-03-04T14:21:00.002+01:00

L’amic i company de la JSC de Cerdanyola, Xavi Mir, s’ha introduït al món dels blocs. Sempre he vist el món blocaire com una excel·lent finestra cap a l’exterior, la manera més directa d’expressar les nostres idees, pensaments, etc.

Des d’avui, el Xavi de ben segur que aportarà interessants propostes i opinions de les quals molts podem aprendre. Des d’aquí, tindrà un nou seguidor.

Endavant!

xaviermirescudero.blogspot.com/

ICV-EUiA vuelve a regalar un sueldo

2011-03-01T09:16:00.003+01:00

Ha salido a la luz pública que la Sra. Carmen Rebollo, antigua responsable de juventud durante el gobierno del Sr. Morral, contrató a un asesor de juventud con un sueldo de 3000€ al mes, más el uso de un teléfono móvil. Hasta aquí, todo parece ser normal, pero lo indignante e inmoral del caso es que éste, no trabajó, durante todos los meses que estuvo contratado, más de 15 días en su puesto de trabajo.

Los jóvenes de esta ciudad fuimos los grandes olvidados durante los 7 años del gobierno del Sr. Morral y sufrimos de manera directa la inexistencia de políticas de juventud en Cerdanyola: falta de presupuesto, falta de compromiso, pero sobre todo, falta de voluntad política. Una falta de voluntad política que se tradujo en el descontento de gran parte de la juventud de este municipio. No obstante, se permiten el lujo, bajo su más absoluta responsabilidad, de mantener a un asesor que nunca desempeñó la actividad por la cual fue contratado. Un asesor que nunca prestó sus servicios al conjunto de la ciudadanía, y especialmente, a los jóvenes. Un asesor que recibió casi 40.000€ de las arcas municipales durante un año y que no se dignó a trabajar más de 15 días. Un asesor que ,además, actualmente es regidor de ICV-EUiA en el ayuntamiento de Barberà.

Parece ser que ICV-EUiA se ha acostumbrado a regalar sueldos, con dinero de todos los ciudadanos, en función de sus intereses personales y partidistas: recuerdo que ya lo hicieron con el sr. González para que el sr. Morral pudiera mantener la alcaldía a razón de 50.000€ al año.

En fin, más y más ejemplos de la mala política y de mala gestión del peor alcalde que ha tenido nuestra ciudad. Creo que los jóvenes de Cerdanyola merecemos una explicación. ¿La dará, señora Rebollo? ¿La dará, señor Morral? Pienso, sinceramente, que la merecemos. ¿Cómo puede ser que no hubiera presupuesto para políticas de juventud y sí para contratar a una persona que no vino a trabajar y cobraba puntualmente sus nóminas?

Más ejemplos de mala gestión

2011-02-28T10:19:00.006+01:00

En el último pleno, hice una pregunta desde el plenillo a la regidora Carmen Rebollo (ICV-EUiA) en relación el asesor de juventud que estuvo contratado durante un año y que no se dignó a pasar más de 15 días por su puesto de trabajo. A continuación, os escribo la transcripción literal y podéis sacar vuestras propias conclusiones:

David:

Buenas noches, mi pregunta va dirigida a la regidora Carmen Rebollo. Se ha hecho público estas últimas semanas que se contrató a un técnico de juventud cobrando aproximadamente 3.000 euros y se ve que no pasó en ningún momento por este Ayuntamiento, y si pasó nadie lo vio. Ustedes fueron responsables del área de juventud durante 7 años y por todos es sabido que la voluntad nunca ha sido de favorecer este área, siempre alegando falta de presupuesto, de compromiso, de voluntad política, pero se contrató a un técnico que nunca pasó por este Ayuntamiento cobrando 3.000 euros al mes. La ciudadanía merece una explicación al respecto, espero que pueda explicarlo y si no, el silencio ya es respuesta.

Curiosa la cara de Rebollo

Yo pienso que se ha dado vueltas al tema al asesor de juventud, yo pienso que los dos años que hemos estado el trabajo de juventud se ha hecho. Se ha hecho un informe desde alcaldía y hay una resolución sin preguntarme a mi y sin preguntar al asesor, y pienso que si hay alguna irregularidad y es algo tan ilegal que se denuncie, yo pienso que el ayuntamiento tiene un mecanismo que haga la denuncia y nos denuncie al juzgado.

David:

¿Pero lo tuvieron contratado y no pasó por el Ayuntamiento?

Curiosa la cara de Rebollo

Yo pienso que en estos dos años en juventud se ha hecho todo el trabajo que se ha podido hacer.

David:

¿Pero sí o no?

Curiosa la cara de Rebollo

A ver, el asesor no es cuestión de verlo o no verlo, pero ha trabajado porque el trabajo ha estado.

--------------------------------------------------------------

Resumiendo, a una pregunta tan simple como: "¿acudió alguna vez a su puesto de trabajo?", no ha sabido (o no ha querido) contestar.

En fin, la mala gestión del gobierno del sr.Morral, una vez más, a la luz pública en una sala de plenos.

Impressions de l'èxit

2011-02-21T13:26:00.003+01:00

El passat divendres, el PSC de Cerdanyola organitzà el sopar de presentació de la Carme Carmona com a candidata per a les properes eleccions municipals. Haig de dir, amb tota rotunditat, que el sopar va ser un èxit. Un èxit per les 500 persones que ens van voler acompanyar: gent del teixit associatiu, de l’oci nocturn, comerciants, partits polítics de la ciutat, membres de diverses entitats, etc etc... Les previsions es van quedar curtes. També, com no, van estar amb nosaltres els companys i companyes socialistes no tan sols de Cerdanyola, també de la comarca i de la resta de Catalunya.
Varem demostrar que som capaços d’això i de molt més: que l’esforç i el treball de tot un equip obté, al final, la seva recompensa.

I com no, va quedar demostrat que tenim la candidata que mereix la nostra ciutat. Una candidata apassionada de Cerdanyola, il·lusionada amb la seva gent, convençuda d’aquest projecte i, sobretot, preparada per fer de Cerdanyola una ciutat de referència.

Seran vibracions, seran sensacions, però cada cop més tinc el convenciment que el nostre camí arribarà a bon port el proper 22 de maig; que som capaços, i estic segur, de tornar a guanyar de nou unes eleccions a Cerdanyola.

Cerdanyola necessita...Carme Carmona!

2011-02-21T08:36:00.001+01:00

El passat divendres, aprofitant la presentació oficial de l'actual alcaldessa Carme Carmona com a candidata del PSC a les properes eleccions municipals, la Joventut Socialista de Cerdanyola va presentar el seu segon vídeo de campanya.

Amb Carme Carmona, camí de la victòria!

La família? Bé, gràcies.

2011-02-16T11:30:00.001+01:00

Aquest és el titular de El Periódico d’avui en relació al fixatge del germà del Conseller Puig com a Director del Servei Meteorològic. No sóc ningú per dubtar de la capacitat d’aquesta persona, que pot tenir infinits mèrits com qualsevol altre, però sí de qualificar aquest nomenament com una acció totalment descarada i irresponsable, especialment quan, el Sr. Puig abans de ser Conseller, havia criticat fins a la sacietat certs fixatges dels governs anteriors. El fet és el mateix, però no és digne entrar en el joc de “ara tu no, ara jo sí...”. On queda l'ètica del Conseller d'Interior?

I no és l’únic. La família de certs diputats o diputades ja comencen a agafar cadires a diferents llocs de l’Administració. Sí senyor, aquest és el govern dels millors: el Govern que retalla el pressupost en ensenyament (més barracons, redueix els portàtils, retallen en els serveix bàsics dels centres educatius...), el Govern que prefereix que ens anem a la mútua i a la sanitat privada i que el seu màxim responsable és declara ferm defensor de la retallada sanitària, el Govern que munta un xou amb el dèficit de la Generalitat, el Govern que aconsella caçar porcs senglars com si visquéssim a l’edat de pedra... i encara no hem arribat als 100 dies de glòria.

Tranquils, estic convençut que el llistat no es quedarà aquí.

Porque la vida puede ser maravillosa...

2011-02-15T15:34:00.002+01:00

Recuerdos y momentos especiales.

Sin duda, y como decía Andrés Montes, la vida puede ser maravillosa...

Amb aquest discurs, no anem bé

2011-02-14T09:27:00.004+01:00

Manuel Buenaño: “La delincuencia ha crecido en toda Cerdanyola debido a la escasez de presión policial en las calles”

Aquesta és la nova iniciativa que, sembla ser, vol agafar el PP de Cerdanyola de cara a les properes eleccions municipals. El discurs de la inseguretat, de la manca de presència policial, l’increment de delinqüència, d’onades de robatoris... I aquest és el típic i conegut discurs de la por que la dreta vol sembrar en barris populars tal i com fan els seus companys a la ciutat de Badalona, amb el Sr. Albiol al capdavant.

Així, no anem bé.

Nota de premsa de la JSC de Cerdanyola

2011-02-11T08:48:00.002+01:00

Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola volem manifestar el nostre ple recolzament a Carme Carmona, recentment escollida, per la unanimitat de l’assemblea del PSC local, com a candidata del PSC a l’alcaldia de Cerdanyola, a les eleccions municipals del proper 22 de maig.

El jovent socialista es mostra orgullós de que l’actual alcaldessa sigui l’encarregada de liderar el projecte real d’esquerres que ens pugui dur a la victòria a les properes eleccions. Una alcaldessa que, tot i les mancances i inconvenients que es va trobar just arribar a l’alcaldia, en aquest any de govern municipal, ha sabut redirigir el rumb de la ciutat cap a la normalització institucional i la responsabilitat que ha de tenir un Ajuntament i una ciutat com la nostra.

Som capaços de canviar les formes de fer política a Cerdanyola; som capaços de fer que el jovent de la nostra ciutat es torni a situar en el centre de la nostra acció política; de que la transparència i la proximitat siguin els eixos claus de l’activitat diària del nostre Ajuntament; en definitiva, som capaços de dotar a Cerdanyola de les eines i els instruments necessaris per aconseguir que la societat, especialment els i les joves, puguin sentir representada la seva veu.

Carme Carmona ho garanteix.

Joventut Socialista de Cerdanyola del Vallès

Medias negras...

2011-02-09T12:02:00.007+01:00

...
Me echó un cable la lluvia,
yo andaba con paraguas y ella no
-"¿a dónde vamos rubia?"
-"a donde tú me lleves"-contestó.

Así que fuimos hasta mi casa
-"que es el polo"- le advertí.
-"con un colchón nos basta,
de estufa, corazón, te tengo a ti".
...

Amb Carme Carmona, camí de la victoria!

2011-02-08T08:31:00.004+01:00

Ja és oficial.

L'assemblea del PSC de Cerdanyola va decidir ahir al vespre per unanimitat a Carme Carmona com a candidata del PSC a l'alcaldia a les properes eleccions municipals del mes de maig.

L’assemblea d’ahir escenificà imatges i moments que realment ens fan motivar més encara: la il·lusió de la gent, les paraules d’optimisme, la feina ben feta en aquest any de govern...
Sense cap mena de dubte, presentem la millor candidata possible, la millor candidata per encapçalar un projecte que sempre ha estat el majoritari a la nostra ciutat, un projecte que vol esdevenir el projecte guanyador, un projecte que representi la millor Cerdanyola d’avui dia, en definitiva, el projecte i la candidata que Cerdanyola es mereix.

Amb la Carme, camí de la victoria!
Amb la Carme Carmona, guanya Cerdanyola!

¡Para todos!

2011-02-02T13:04:00.001+01:00

Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola hem engegat una nova campanya de vídeos de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig.

No us perdeu el primer.

¡Para todos!

La demagogia y la mala memoria del Sr. Cayuela

2011-01-22T10:10:00.000+01:00

La última carta que hemos leído del Sr. Cayuela sobre el incremento del IBI no deja de sorprendernos. En ella expone su opinión, creemos que de una forma poco fundamentada, dejando a un lado la verdadera cuestión que hay que explicarle a la ciudadanía: ¿Por qué se incrementa el IBI en Cerdanyola? A estas alturas debería estar claro para todo el mundo el motivo pero nunca está de más insistir sobre las inexactitudes para mejorar la información ciudadana.

Como cuestión previa, valga decir que el IBI sube lo que sube, por que en 2006 el gobierno Morral aprobó una actualización que ha traído como consecuencia el incremento actual, lo único que se le puede achacar al actual gobierno es no haber reducido un incremento ya preestablecido y consecuencia de decisiones de años anteriores.

Pero creemos necesario responder a la pregunta planteada con cuatro argumentos:

UNO. Los principales responsables de la precaria situación económica del Ayuntamiento son el Sr. Cayuela y el Sr. Morral después de 7 años de una pésima e incompetente gestión económica.

DOS. El Sr. Cayuela ha sido el responsable político directo de que en el período 2003-2009 la plantilla municipal incrementara en un 20%, de que los gastos de personal lo hicieran en un 56%, los gastos corrientes en un 71% y, para rematar, de que se pasaran de pagar 750 mil €/año de intereses por endeudamiento a 1,8 millones de euros.

TRES. El Sr. Morral y el Sr. Cayuela han llevado al Ayuntamiento de Cerdanyola a un endeudamiento de más de 50 millones de euros. Endeudamiento a corto y largo plazo y con proveedores a 31 de diciembre del 2009. ¡Ojo! No criticamos el endeudamiento, consideramos que es una herramienta más que tienen los ayuntamientos para afrontar diversos contextos e inversiones, ahora bien, éste se convierte en un verdadero problema cuando ingresas menos de lo que gastas y eso es precisamente lo que pasó en este ayuntamiento. Este fenómeno tiene un nombre: mala gestión.

CUATRO. Es un tanto decepcionante que algunos basen toda su estrategia de campaña electoral en que el IBI se cobrara antes de las elecciones, consiguiendo así que el ciudadano cabreado por pagar sus impuestos, se decantara por opciones políticas que en estos momentos no gobiernan. Sinceramente creemos que, a ustedes no les preocupa el incremento del impuesto, lo que les preocupa es que no van a sacarle rendimiento electoral.

Volvemos a la pregunta inicial. ¿Por qué se incrementa el IBI?, y concretamos la respuesta: Porqué ustedes, que gobernaron la economía municipal durante estos años, lo hicieron tan mal que no han dejado otra opción. ¿Acaso alguien puede creer que cualquier político, justamente en un año electoral, sube los impuestos por gusto?

Ante su mala gestión económica, el gobierno PSC-CiU ha reducido costes de personal, cargos de confianza, ha puesto en marcha un riguroso control del presupuestario y ha aprobado un plan de viabilidad que nos permite mirar al futuro con optimismo. Lo demás, cuentos chinos.

Joventut Socialista de Cerdanyola del Vallès

Respuesta a un "ciudadano"

2011-01-22T10:08:00.001+01:00

Esta carta va dirigida a un "ciudadano" sin nombre y apellidos, ya que de manera anónima contestó a mi artículo publicado en los medios de comunicación hace unos días. Partimos, por tanto, con una clara situación de desventaja: usted sabe quién soy yo y yo no se quién es usted.

Mis opiniones respecto al señor Morral no son gratuitas, en ningún caso. Que en su etapa como alcalde ha regido la inestabilidad institucional con pactos inexplicables, es obvio: pactos con el tránsfuga Del Águila en el primer mandato y pactos con el PP en el segundo. Que no ha existido un proyecto para nuestra ciudad, ha quedado comprobado con todos los desastres provocados y que pagamos ahora todos los ciudadanos. Que la deuda heredada del gobierno Morral es la más grande que jamás haya heredado un gobierno, tampoco lo duda nadie. El despilfarro no puede nunca salir gratis y ahora pagamos todos la incompetencia de un señor que por no conseguir no ha conseguido nunca ganar unas elecciones.

Mire, Cerdanyola no nació en el 2003. Cerdanyola existía desde mucho antes de que su admirado Morral llegara a la alcaldía. Yo no seré sectario, no lo he sido nunca, usted parece que sí. Estoy seguro que el anterior alcalde también hizo cosas positivas para la ciudad, pero lo siento, en 23 años de gobierno del PSC también se hicieron otras muy buenas. Otras no tanto, y lo hemos reconocido también. Pocos partidos en la ciudad han hecho la autocrítica que ha hecho el PSC.

Mi pregunta es como verán compañeros suyos, entre ellos mis abuelos desde el bando republicano, el pacto de su admirado Morral con el PP, los mismos que aun a día de hoy no han condenado la dictadura franquista. Resulta chocante, no me diga que no.

Finalizo. Le invito a que compartamos un café juntos. Salga de su anonimato, no tenga miedo. Ya nos tuvimos que esconder durante muchos años. Compartamos un rato juntos, hablemos de Cerdanyola, de proyectos de futuro, de lo que desee. Seguro que resulta muy interesante y provechoso para ambos.

David Muñoz
Primer Secretari JSC Cerdanyola

Dóna’ns la teva idea per millorar el nostres barris!

2011-01-20T09:39:00.002+01:00

El PSC de Cerdanyola endega una campanya oberta i participativa que té com a objectiu recollir les idees i els suggeriments del conjunt de la ciutadania per tal de millorar els barris de la nostra ciutat.

Aquesta campanya, que va començar el passat dissabte dia 15 al barri de Canaletes, consistirà en l’establiment d’urnes i carpes a diferents punts de la ciutat on qualsevol ciutadà podrà dipositar aquelles propostes que creu poden millorar el seu entorn i per tant la qualitat de vida dels veïns i les veïnes.

Amb iniciatives com aquesta i la del “porta a porta”, que ja es va iniciar el passat més d’octubre, el PSC vol cercar la màxima proximitat amb la gent. Més enllà de dir-li a la ciutadania que és el que volem per Cerdanyola, considerem necessari el posar eines a l’abast de la ciutadania perquè puguin transmetre’ns quins son aquells aspectes que fan falta o que podrien millorar. Des del PSC volem governar en coalició amb els veïns, ja que ningú com ells coneix la realitat i el dia a dia dels barris on desenvolupen el seu projecte de vida.

Aquesta campanya, que s’emmarca en un procés més ampli i que servirà per la futura elaboració del programa amb el que el PSC es presentarà a les properes eleccions municipals, vol avançar cap a un model basat en el concepte de barris amb “Q” de qualitat. És a dir, des del PSC entenem que una ciutat de primera només es possible si gaudeix de barris d’excel·lència i és precisament en aquest sentit que per nosaltres, els barris, si constituiran una prioritat de l’acció política.

Primarias en Barcelona: ¿La última oportunidad?

2011-01-14T09:50:00.003+01:00

El PSC de Barcelona vivirá un proceso de primarias, quizás un poco a la desesperada, para ratificar quien será el candidato o candidata para las próximas municipales.

Siempre he creido en las primarias como un proceso de democracia interna, pero también la posibilidad de ver, aun compartiendo los mismos valores, diferentes proyectos o modelos de ciudad.

¿Pero, en este caso, benefician las primarias a 4 meses de unas elecciones municipales? En parte, como concepto, sí. Pero en el fondo, si analizamos los tiempos en los que se ha orquestrado todo este proceso (la devacle del pasado 28 de noviembre y los resultados de las encuestas previas para el próximo 22 de mayo en Barcelona) hace pensar que la improvisación, el desgaste de Jordi Hereu y la incertidumbre de un cabeza visible para la ciudad no nos ha beneficiado en absoluto.

Está claro que el vencedor de las primarias saldrá fortalecido del proceso. Después, vendrá formar un equipo, consolidar un proyecto y ser garantia de progreso y confianza para Barcelona.

Pero, ¿Será suficiente para recuperar todo el tiempo perdido?

Valoració 1r any de mandat

2010-12-22T14:39:00.002+01:00

Ahir al vespre, la Joventut Socialista de Cerdanyola va realitzar mitjançant roda de premsa, la valoració del primer any de mandat del govern municipal.

Aquí, podeu llegir la noticia sencera.

Anem per feina!

La crua i dura realitat

2010-11-23T13:10:00.000+01:00

No és res estrany trobar-nos a cert polític de la nostra ciutat encallat en el seu litúrgic i fantasiós passat; rememorant aquell passat d’inestabilitat institucional, d’un alt grau d’ingovernabilitat política i sobretot, de bloquejar el futur de Cerdanyola.

Aquest polític que, encara que mai ha rebut cap suport sobirà, aquell recolzament que li atorguen les urnes, torna a reivindicar per enèsima vegada el seu pletòric projecte de ciutat. Tantes enèsimes vegades com excessives han estat les seves derrotes electorals tant d’ell com de la seva opció política.
Un projecte es duu a terme amb un govern estable, consolidat i amb el suport ciutadà. Tot allò imprescindible que vostè, Sr. Morral, mai ha tingut en l’etapa d’alcalde.

La seva herència la coneixem prou bé: un pont amb cost milionari mal construït, el projecte faraònic dels pàrkings ha quedat en evidència, l’alcaldia a canvi d’un sou indigne al Sr. Antonio González de 150.000€ en tres anys, per no parlar de la situació econòmica actual de l’ajuntament, i tantes altres coses que de ben segur, el més transcendental i rellevant de la seva etapa al front del consistori, és que ha quedat totalment desprestigiat com a polític.

Replantegis Sr. Morral la seva aportació a Cerdanyola. Replantegis a fons també el seu projecte de ciutat, si és que en té.
Replantegis el perquè ha estat alcalde sense aconseguir mai cap victòria, cap triomf, cap suport per part de la ciutadania.

Cerdanyola reclama i necessita nous projectes que inspirin confiança, noves il·lusions, reptes engrescadors i ambiciosos. Una Cerdanyola creativa i oberta, que esdevingui una ciutat del segle XXI.

Vostè, Sr. Morral, per sort, ni representa ni pot representar cap d’aquestes variables.

L'alcaldessa Carme Carmona, amb els joves socialistes de la comarca

2010-11-09T13:04:00.004+01:00

Dissabte al vespre, l'alcaldessa de Cerdanyola Carme Carmona, participava a l'Escola de Formació "Tretze Roses" de la JSC Vallès Occidental que es realitzava a la localitat vallesana de Rubí.

Juntament amb les alcaldesses de Barberà, Ana del Frago; Montcada, Maria Elena Pérez; Polinyà, Pepita Pedraza i la mateixa alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, van enfocar la seva experiència al capdavant d'un ajuntament en el marc d'una xerrada amb el títol "Municipalisme amb una mirada de dona".

Una vegada més, Carme Carmona recolzant als joves socialistes de la comarca.

Gràcies Alcaldessa!

28-Novembre

2010-11-03T08:33:00.002+01:00

El proper 28 de novembre celebrem una de les eleccions més importants de la nostra història. Som conscients de l’alt grau de crisi econòmica i política que viu el nostre país i coneixedors de la mateixa, hem d’exigir la més alta de les responsabilitats perquè ara, sense cap mena de dubte, ens hi juguem tot: decidirem el futur del país que volem.

Tenim al nostre abast si volem seguir aprofundint en el canvi real que Catalunya necessita o bé, retrocedir als 23 anys de governs de Convergència i Unió. Decidirem si volem tornar enrere o bé construir la Catalunya del futur. La Catalunya que ambiciona il·lusió i optimisme davants els reptes que se’ns plantegen. Volem una Catalunya innovadora, creativa i oberta; amb serveis públics de qualitat i infraestructures d’excel·lència, que inverteixi en recerca, que premiï el talent i que fomenti la igualtat d’oportunitats entre catalans i catalanes.

No volem una Catalunya de curta volada, ni la Catalunya només d’uns quants ni la Catalunya immòbil que, per por al riscos, no genera noves oportunitats.

El Partit dels Socialistes representa la Catalunya que tu et mereixes. El nostre esperit catalanista i progressista posa en valor la diversitat i la pluralitat del nostre país i de la nostra societat com un actiu irrenunciable. Volem una Catalunya amb més ambició, més justa i que gaudeixi de plenes capacitats per exercir el seu autogovern.

Catalunya té futur. Tu decideixes quin.

Junts, guanyarem el combat a la DRETA!

Valiente y urgente remodelación

2010-10-21T13:47:00.004+02:00

La remodelación llevada a cabo por el Presidente del Gobierno, ha dejado satisfacción en el lado izquierdo del hemiciclo, pero también en el derecho.
La frase del Sr. Arenas lo deja claro: "Bueno, no sé si mejor Gobierno, pero proyección pública, sí". Es evidente que el golpe de timón de J. L. Rodríguez Zapatero es fuerte y convencido. Más que fuerte y convencido, era necesario y urgente.

Y seguramente, estamos hablando de la última baza que le quede al presidente antes de encarar el proceso de elecciones autonómicas y municipales del próximo año, y poder presentarse a las generales de 2012 con un proyecto consolidado, un gobierno cohesionado y fuerte y con la esperanza fijada en el crecimiento económico.

No es de extrañar que hayan surgido muchas voces en el Partido Popular cuestionando el papel que jugará a partir de ahora la oposición y en concreto, Mariano Rajoy. No pensaba que el nerviosismo se iba a instalar en el seno del partido tan rápido tal y como hemos visto hoy en los medios de comunicación próximos al PP.
A esto hay que sumar el pacto establecido por el Gobierno español junto con PNV y CC para lo que resta de legislatura. Un pacto en el que se aprueban los que seguramente son, juntos con los del 2010, los presupuestos generales más difíciles de la etapa democrática de España.
La única respuesta del Partido Popular a este anuncio, ha sido romper de immediato el pacto CC-PP que gobernaba en las Islas Canarias. No quieren saber nada de recuperación económica, de apoyo leal al gobierno dadas las circunstancias actuales; siguen instalados en el pesimismo, en la inoperancia política, en el interés del adelanto electoral... Esta es la derecha de siempre, sin rumbo, sin proyecto. Carca y obsoleta.

El movimiento de ficha dentro del Gobierno es claro: se apuesta por la fortalecer el equipo más cercano a Zapatero, incluyendo a los ministros más valorados y preparados para encarar el largo y duro año y medio que queda por delante.

El gobierno ha dado un paso valiente, de gigante, un paso firme para remontar todas las encuestas adversas, y el objetivo es claro: recuperar la confianza de los ciudadanos y consolidar la economía española.

Me quedo con dos cosas. La primera es la rueda de prensa que ha ofrecido la que es aun Vicepresidenta Primera del Gobierno, Maria Teresa Fernández de la Vega, agracediendo la confianza del presidente y su lealtad con el proyecto que ha representado durante estos 6 años. ¿Alguien recuerda un ministro/a o vicepresidente/a que después de dejar el gobierno haga una valoración de su estapa y de la manera tan ejemplar como lo ha hecho ella?

El segundo tema, es un titular que aparece en la prensa digital de esta mañana:

El presidente elige sucesor: José Luis Rodríguez Zapatero

Loteria de la JSC

2010-10-07T11:32:00.003+02:00

Com cada any, la Joventut Socialista de Cerdanyola participarà amb aquest número a la Loteria Nacional que es celebrarà el proper 22 de desembre.

Si voleu participar-hi, podeu trobar-ne a l'agrupació local del PSC de dilluns a dijous de 16h a 20h o enviant un correu electrònic a cerdanyolajsc@gmail.com

Bona sort!

Sí! Y unidos.

2010-10-07T11:26:00.000+02:00

Dicen que después de la tormenta viene la calma, y esta vez, así ha sido. Han pasado más de 72 horas de las primarias en Madrid y los columnistas que auguraban el desastre universal en el seno del PSOE y el inicio del postzapaterismo, van desapareciendo con el paso de los dias.
Soy de los que piensa, como muchísimos otros, que las primarias no hacen más que fortalecer al partido y a la democracia. Es más, es relevante y destacable, la alta participación de la militancia socialista superando el 80%.

Ahora comienza una nueva etapa, en la que Tomás Gómez si emplea la inteligencia que ha demostrado hasta ahora, es posible que gane la batalla a Esperanza Aguirre; sobretodo, a través de las ideas, de la esperanza y de hacer visible y tangible otra forma de gobernar.

Un PSOE unido en la capital podrá llegar a la victoria; y esa fortaleza, hará vivo el proyecto socialista en Madrid y la continuidad del mismo en España.

¡A por ellos!

11 de setembre

2010-09-13T08:21:00.003+02:00

Com cada any, és un honor per la nostra organització rendir homenatge a totes aquelles persones, catalans i catalanes, que van treballar, lluitar o que fins i tot van deixar la vida, per recuperar les nostres llibertats democràtiques i nacionals. És el nostre deure, és just i és necessari.

Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola, ens refermem en el compromís de tots i cadascun d’ells, amb Catalunya, amb la Catalunya social i progressista, solidària i igualitària, amb la Catalunya de tots i totes; amb la Catalunya que anhela llibertat, justícia i fraternitat amb la resta de pobles d’Espanya,d’ Europa i del món.

Des de la Joventut socialista mirem al futur amb il·lusió. Volem seguir avançant en el marc d’una Espanya federal on la diversitat i la pluralitat esdevinguin veritables actius d’un país que ambiciona progrés i futur.

No volem dividir. No volem restar. No volem tornar cap enrere. Nosaltres volem avançar, volem sumar, volem compartir i volem treballar conjuntament per una Catalunya millor. És l’hora de posar en valor la diversitat com un tret essencial de la nostra història, de la nostra cultura i de la nostra societat, i veure en ella el més gran dels tresors: la capacitat d’un poble per fer realitats els seus somnis.

En aquests darrers anys hem estat testimonis de la major transformació de Catalunya i també hem vist, com la por ha desaparegut alhora d’entomar reptes pendents que eren necessaris pel país. És hora de seguir avançant i a aquesta fita, estem cridats tots els catalans i les catalanes amb independència de l’origen, de l’edat, de l’ètnia o del gènere. Només necessitem un sentiment: que Catalunya, esdevingui una veritable Causa Comuna.

No volíem desaprofitar aquesta ocasió per recordar al president xilè, Salvador Allende, un gran defensor dels drets i les llibertats que, com molt bé sabeu, va ser assassinat ara fa ja 37 anys, de manera injusta i cruel.

Acabo. Avui, amb orgull, la Joventut Socialista reivindica una Catalunya amb més ambició, més justa, amb plenes capacitat per desenvolupar el seu autogovern i que miri al futur. En definitiva, volem que els ciutadans i ciutadanes se sentin cada vegada més orgullosos del país en el que hi viuen.

Visca Cerdanyola i Visca Catalunya!

Pájaros de papel

2010-08-27T13:16:00.001+02:00

Ayer tuve la oportunidad de ver una gran película: “Pájaros de papel”.

Es una de aquellas películas españolas que dejan huella, os lo prometo. Actores como Imanol Arias, Lluís Homar o la actriz Carmen Machi y dirigada por el gran Emilio Aragón, nos transportan a la posguerra más injusta e inhumana de nuestro país. Vemos de cerca la crueldad de las bombas, de la muerte, del hambre y de la supervivencia; pero también de la ilusión y de la superación personal del bando vencido. Un tema tratado con gran maestría y sensibilidad. Es “dura”, tierna y cómica, por eso os la recomiendo sinceramente.

No es una película más; es el reflejo directo de aquellos años tan duros y que tantas veces nos cuentan nuestros abuelos...

Comenzamos de nuevo

2010-08-24T11:37:00.001+02:00

Y las vacaciones llegaron a su fin. La combinación en la ruta entre el norte y el sur de España ha hecho vivir momentos y paisajes totalmente opuestos como estar en los Picos de Europa a 12ºC y en las playas de Cádiz rozando los 40. Diferentes impresiones y sensaciones que hacen olvidar casi por completo los 11 meses anteriores y cargar pilas para los que vendrán.

Sin duda, os recomendaría mil sitios para ver, para comer, para perderte..., pero vale la pena visitar el museo de la Minería y de la Industria en Asturias, las cuevas de El Soplao en Cantabria, realizar el descenso del Sella en canoa, un cocido montañés en Potes, la ciudad de Oviedo, las cuestas de Lastres, y entre tantas otras cosas, el atardecer en cualquier playa del cantábrico.

Y como cada año, la Diada Nacional de Catalunya da el pistoletazo de salida al nuevo curso político, hacienda parada obligatoria en las elecciones autonómicas del próximo otoño y en las elecciones municipales del mes de mayo que enmarcaran seguro gran parte de nuestra actividad.

Sería inmerecido no recordar, desde aquí, desde este blog, a aquellas personas tan importantes que nos han dejado este último año y que dejan un gran vacío imposible de recuperar.

Se fueron sin despedida, sin adios.
Sin anunciar partidas, lo supimos después
No volverán, mañana, nunca, jamás.

Acongojados, tristes quedamos, en dolor, quien amamos.
Sus huellas quedaron aquí, dentro y fuera.
Alucinando los vemos, nos hablan, se rien, lloran, aman.

Marcados por el reloj del tiempo, partieron
Llevandose partes de cada uno.
Será eso lo qué, con dolor sentimos.
Nuestra parte que llevaron ellos?

Se fueron!, partieron sin despedida, sin adios!.

10 años de Zapatero como Secretario General

2010-07-23T08:36:00.006+02:00

La última estocada

2010-07-22T13:54:00.002+02:00

El próximo 28 de julio, el Parlament de Catalunya puede poner punto y final a una tradición de nuestro país, a un símbolo cultural milenario, a una fiesta popular: las corridas de toros.
La Iniciativa Legislativa Popular, que actualmente se encuentra en la última fase parlamentaria, puede finiquitar la libertad de miles de catalanes que se consideran amantes de los toros. Y la puede finiquitar por la puerta de atrás, en un debate totalmente heterogéneo. Si realmente las asociaciones que defienden la prohibición, desean que la tauromaquia desaparezca, que la dejen morir sola con el paso de los años, porque la realidad es que cada vez son menos las personas que acuden a la plaza. La cuestión es: ni prohibición ni protección.

Me gustan los toros, no me escondo, en absoluto. Cuando uno cree en algo, lo defiende hasta el final.
Sin duda, el 28 de julio, perderá la cultura, pierde nuestra libertad, pierde uno de los emblemas históricos de nuestro país, guste a quien le guste. Pierde Barcelona y la Monumental, y pierde una de las mejores aficiones taurinas.

La tauromaquia en Catalunya, hace no tanto tiempo, mantuvo a todo el mundo unido. Ideologías aparte. Ahí está el President Companys, Miró, Dalí, Picasso, Barceló, y un tan y tan largo etcétera que basta mirar hacia atrás para ver las raíces taurinas de Barcelona. Sin traicionar la Memoria. Porque quien olvida su historia, está condenado a repetirla.

5-0

2010-07-15T10:57:00.001+02:00

Y José Luis Rodríguez Zapatero volvió a derrotar a Mariano Rajoy en el quinto debate sobre el Estado de la Nación en el que se enfrentan. El conservador fue incapaz de presentar una sola propuesta, una sola iniciativa, una sola sugerencia al Gobierno para luchar contra esta crisis que tanto afecta a la economía española. La única receta, la única idea que aportó al debate fue que el Presidente disolviera el Parlamento y convocara elecciones. Quizás Rajoy no recuerda que tiene en sus manos la presentación de una moción de censura, pero tal y como dijo el presidente, hay que tener valentía, coraje y ser consecuente para presentarla. Pero no se atreve, por miedo, porque no da la cara, no asume riesgos, no se la juega. Porque es un cobarde. Ayer era el día, si ése hubiera sido su propósito.

Fue un debate en que las formas fueron más interesantes que el fondo. No hubo muchas aportaciones nuevas, ni por parte del Gobierno ni por parte de la oposición. Fue el debate con menos ideas y menos iniciativas de los últimos 5 que recuerdo. Pero lo que sí se reflejó fue las diferencias abismales entre los líderes de los dos grandes partidos. El líder de la oposición sin recursos, sin cambios, sin apoyos, sin capacidad de liderazgo, ni de su partido, ni de una posible alternativa de gobierno. En fin, más de lo mismo. En cambio, el líder socialista, fue al grano. Explicando las políticas antipáticas que está llevando acabo, pero a la vez, urgentes y necesarias. Detallando las posibles reformas futuras: fiscal, laboral y de pensiones. Las políticas que hay que llevar a cabo en la Educación, en la Industria y en Energía. Positivizando la solvencia económica de nuestro país. Argumentando, fil per randa, el porqué de los recortes del mes de mayo para rebajar casi a la mitad el déficit español.
Son hechos. Acertados o no. Que estarán en el buen camino o no. Tomados con la responsabilidad de un gobernante que actúa con firmeza.

Zapatero salió más vivo de lo que entró.
Esto es gobernar, no hay alternativa posible.

¿Dónde está la incompatibilidad?

2010-07-09T09:05:00.002+02:00

Y será la última en marchar. La selección española será la última selección en marchar de Sudáfrica con o sin título debajo del brazo. No cabe decir, que traer la copa de ganador del Mundial 2010 sería el mayor premio que recibiría el deporte por excelencia de nuestro país, y sin duda, un gran orgullo para todos.

Pero antes de la final, otro acontecimiento que considero vital: la manifestación de mañana en defensa de l’Estatut. Allí estaré defendiendo lo que en su día aprobó el Parlament, las Cortes Generales, y posteriormente, refrendado por el pueblo de Catalunya. Nada más. Era l’Estatut del consenso político y social. Del avance en autogobierno y en la financiación. Era nuestra guía para seguir prosperando como país, como nación. Y donde todos, o casi todos, nos sentíamos representados.

Me sentiré cómodo el sábado defendiendo l’Estatut y el domingo viendo y animando como nunca a la selección. ¿Dónde está la incompatibilidad?
Aquellos que se empeñan en mezclar deporte con política, son la misma minoría que los que realizan consultas independentistas de vez en cuando y que hemos comprobado el apoyo social que tienen.
¿No es representativo que en Catalunya el partido España-Alemania tuviera un 70% de cuota de pantalla? ¿O nos fijamos sólo en lo que nos interesa?
Somos más. Y al ser más, este fin de semana, lo vamos a demostrar.

El sábado y el domingo.

És el nostre Estatut y es nuestra Selección!

Gràcies a tots i totes pel vostre suport!

2010-06-14T09:51:00.002+02:00

El passat divendres, 11 de juny, va ser un dia especial per a mi. L’assemblea de la JSC de Cerdanyola va escollir-me per unanimitat, nou Primer Secretari de l’agrupació local, en substitució del company i amic, Javi Montes.
Cal reconèixer i estic orgullós de dir-ho, que ha estat tot un plaer haver treballat durant 4 anys al seu costat. Han estat anys de molta feina i dedicació, de bons moments, d’establir un bon equip de treball, il·lusionat, i amb unes forces increïbles de cara al futur.

Ho vaig dir i ho reitero, que serà difícil superar tot el que hem realitzat fins ara; però el repte és molt il·lusionant i encoratjador.
I per a que aquest repte es compleixi, tinc al millor equip. Un equip amb persones que ja hi eren, i també noves incorporacions que de ben segur faran encara més forta la nostra organització.

Gràcies a tots i a totes pel vostre suport, compto amb tots vosaltres!

Junts, amb il·lusió i confiança, arribarem lluny.

79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola

2010-04-14T11:35:00.001+02:00

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui 14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat, advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També, s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració, per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal.

¿Definitivamente irreconciliables?

2010-04-09T16:52:00.001+02:00

Hace tiempo que escribí este artículo, pero quizás en estos días puede tener más relevancia.

La posible inhabilitación del juez Garzón demuestra que en nuestro país aun perdura la España irreconciliable de 1936. Podemos ver como dentro de la Justicia española aun existe mucha gente de la extrema derecha capaz de intentar inhabilitar a un juez que abre una causa por los desaparecidos de la dictadura franquista.

Antonio Machado dejó ver la gran diferencia entre las dos Españas de la posguerra. Y es que para entender la situación política actual, es imprescindible que nos remontemos un siglo atrás.

Dicen que el olvido no es la victoria sobre el mal, con toda la razón; desafortunadamente, a este mal que perduró durante 40 años recurrimos habitualmente y cada vez de forma más convencida para justificar, lo que es para mí, la España irreconciliable.

Nuestro modelo, el del consenso político y el de los pactos sociales de hace 30 años, no ha hecho más que fomentar el olvido del pasado, principalmente, para no exigir responsabilidades a las personsalidades políticas y sociales beneficiadas por 40 años de franquismo y no reivindicar suficientemente la memoria histórica del bando perdedor, y de la que tanto camino nos falta por recorrer.

Y es que la tensión y la crispación en el terreno de juego de la política actual, lejos de suavizarse, aumenta en cada legislatura.

Por ese motivo, en este país, la falta de liderazgo en el reconocimiento a todos las víctimas, de no condenar oficialmente esa crueldad en nuestra historia, de no haber apostado claramente por la ruptura y si por la reforma en el período de la Transición, acentúa más, día tras día, la sombra de las dos Españas.

Como bien decía Machado: “Españolito que vienes al mundo te guarde Dios, una de las dos Españas ha de helarte el corazón”

Aprende Díez

2010-03-25T11:31:00.003+01:00

Vaya por delante mi condena a cualquier acto que prohíba la libertad de expresión de cualquier persona.

Pero hoy el President Montilla da una lección de elegancia y respeto por los hechos, cabe decir que cobardes y intolerantes, ocurridos en la UAB cuando Rosa Díez intentaba dar una conferencia.

Montilla se disculpa por carta a la líder de UPyD; el mismo presidente que esta señora definió como “Batasuno”.

Aprende Rosa

Palabras miserables, oidos sordos

2010-03-24T13:05:00.005+01:00

Sinceramente, han habido declaraciones de Mayor Oreja que me han dejado más soprendido que las de ayer.

De todas maneras, que el eurodiputado más vago del Parlamento Europeo haga una afirmación de tal magnitud sin ningún tipo de fundamento, carece, totalmente, de importancia.

Es más, el vago por excelencia del Parlamento Europeo es el que se preguntaba “por qué tenía que condenar el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad”; o el que decía que el “Estatuto es fruto de la tregua de ETA en Catalunya”; o la última que ha creado mucho revuelo es que “Zapatero y ETA son aliados potenciales”.

Y entre todo este espectáculo, los responsables de su partido ni una palabra, ni una rectificación, ni una demostración de valentía, demostrando y exportando una vez más, su política y actitud más extrema, conservadora y derechona de nuestro país.

Creo que es tiempo de dignificar la política y de no menospreciarla. De respetar las reglas del juego democrático y las líneas adoptadas, acertadas o no, del gobierno.

Y mientras tanto, Rajoy no sabe, no contesta.

I Escola de Formació "Domingo Sánchez"

2010-03-09T09:51:00.003+01:00

La Joventut Socialista de Cerdanyola celebra aquesta setmana la I Escola de Formació “Domingo Sánchez”.

Desitgem que sigui del vostre interès. Volem comptar amb la teva presència i participació, i sobretot, que puguis gaudir de l’espai de debat, reflexió i convivència que t’ oferim.

Digues la teva!

2010-03-05T13:56:00.002+01:00

"Digues la teva" és el nom d'una campanya que la Federació del Vallès Occidental de la Joventut Socialista de Catalunya està realitzant durant aquesta setmana una campanya de participació per escoltar els joves de la comarca. A Cerdanyola es muntava ahir una parada a la plaça de Josep Viladomat per recollir les propostes dels joves locals.

La reivindicació de pistes per a monopatins al centre de la ciutat, pistes per practicar el bàsquet i les deficiències en la Biblioteca són algunes de les propostes fetes per la joventut per millorar la ciutat i que van recollir ahir membres de l’executiva de la Joventut Socialista de Catalunya de Cerdanyola en el marc de la campanya “Digues la teva”.

La Federació del Vallès Occidental de la Joventut Socialista de Catalunya està realitzant durant aquesta setmana una campanya de participació per escoltar els joves de la comarca. Mitjançant paradetes i carpes arreu de les principals ciutats de la comarca, la JSC vol recollir propostes joves per a la millora de la societat.

La Joventut Socialista de Cerdanyola se sumava ahir a aquesta campanya a la plaça de Josep Viladomat amb una paradeta on es van recollir les propostes dels joves i que es tornarà a instal.lar de nou en els próxims dies.

La regidora de Joventut, Noelia Sánchez, indica que l’objectiu de la campanya és, a més d’escoltar la joventut local, “recollir propostes per elaborar el programa electoral de les JSC per a les properes eleccions municipals i que vinguin dels joves”.

Sánchez explica que la Joventut Socialista sap “el model social que volen assolir i pel que val la pena lluitar i que és el que conforma la nostra carta de valors”. Noelia Sánchez assegura que volen “una societat moderna i de progrés en la que tothom hi tingui cabuda”, però també volen conèixer les problemàtiques i inquietuds i les propostes dels joves.

En aquest sentit, la regidora de Joventut, explica que es tracta d’una campanya “per escoltar, perquè se senti la veu del jovent i per ser el seu altaveu”.

Les llums del Sr. Cayuela

2010-03-01T09:39:00.002+01:00

El ple ordinari del mes de febrer ens va deixar bocabadats pel gran deute que va contraure l’ajuntament amb el govern anterior durant els 7 anys que hi van estar. Un deute extremadament asfixiant, irresponsable i preocupant. Quines lliçons ens pot donar l’anterior responsable de Serveis Generals amb aquests deutes? Que pensaran els ciutadans de Cerdanyola?

Tots sabem que l’ajuntament de la nostra ciutat no passa pels seus millors moments econòmics, agreujats per la crisi, però aquest govern si que ha fet front a aquesta despesa originada per l’anterior equip del Sr. Morral.
Com és que l’anterior govern va originar un deute al no pagar la llum des del maig de 2009?

Gairebé un milió d’euros, que per sort de la ciutat, s’ha liquidat la meitat gràcies a un govern del PSC i en tres mesos de nou govern. I el Sr. Cayuela es permet el luxe de dir en el ple que, si s’han pagat, vol dir que no estem tan malament. Potser hauríem de recordar-li que qualsevol ciutadà que no paga la llum, l’aigua, etc li tallen. I això és el que hauria passat a totes les nostres instal•lacions de la ciutat.

Sr. Cayuela, sigui conseqüent amb els seus errors i accepti’ls, això en part, li honrarà. I si vostè agafa l’altre camí, el de discrepància i el de l’enfrontament continu, farà de l’oposició un no res, i li ben asseguro que la ciutat, no ho mereix.

La Iglesia, a la calle!

2010-02-26T09:32:00.001+01:00

Sin duda la Institución más carca y obsoleta de nuestra sociedad actual, la Iglesia, pretende de nuevo salir a la calle; la misma calle que comenzaron a conocer a partir del 2004. Antes, religiosamente todos en sus casas ( o en su iglesia).
Pero es que ahora, la reforma de la Ley del Aborto será la principal arma para dejar sin acceso a la comunión a aquellos diputados que suscriban dicha ley.

Pero ¡Ojo!, a todo esto, ¿El Rey? El rey saldrá indemne de toda polémica. Podrá seguir comulgado aunque promulgue la ley recién aprobada.

En Bélgica, hace 20 años, el Rey abdicó durante 36 horas para no tener que firmar la ley del aborto.
¿Se imaginan que Don Juan Carlos se atreviera a abdicar momentáneamente?

Mejor será no tentar a la suerte.

És mentida

2010-02-25T11:21:00.000+01:00

Sembla que la mentida i l’engany s’han instal·lat en les maneres de fer política d'ICV Cerdanyola, la doctrina del líder suprem ha calat en els tendres esperits dels joves, i no tan joves, d'esquerres i ecologistes “de debò”.

Ho diem perquè a falta de discurs polític creïble, i després de 6 anys de pena i tristor que han buidat la caixa municipal, esperen que els ciutadans de Cerdanyola ens creiem les seves mentides.

•És mentida que a Collserola es vulgui fer un camp de golf.

•És mentida que es vulgui canviar el que ja hi era.

•És mentida que el municipi planeji intervenir a la zona.

•És veritat que les al•legacions presentades donen a Cerdanyola el control de les zones, és a dir, que Cerdanyola, i no Barcelona com volia ICV, decidirà què es fa a les zones assenyalades.

A títol de recordatori i per avaluar la trajectòria "verda" i la credibilitat d'alguns:

•És cert que el període en el que més arbres s'han tallat a la ciutat ha estat en el període Morral.

•Mai a la ciutat s'havia construït/planificat (pisos i equipaments) a zones considerades com a verdes, excepte en el període Morral.

•Mai ningú havia planificat construïr sobre un abocador, excepte els planificadors del període Morral.

Esperem que els ciutadans de Cerdanyola no siguin ingenus i no s'empassin els dubtes i les mentides que volen sembrar alguns.

JSC Cerdanyola

Cobardía 1- Rajoy 0

2010-02-17T12:38:00.004+01:00

Sin cambios, sin consensos, sin voluntad de diálogo... así acabará el debate sobre la crisis económica en el Congreso.

Y es que Rajoy, quiere evitar las urnas como sea; evitar un proceso electoral, y convertirse en Presidente cuando nadie ha apostado por él. Ese es su plan maestro, su plan estratosférico: el plan del Partido Popular. Poca valentía para presentar su modelo económico, las reformas no conocidas que llevaría a cabo, sus propuestas concretas, su plan ante la crisis...

¿Dónde están las propuestas? ¿Dónde están las iniciativas? El líder popular se esconde siempre detrás de su discurso demagógico y cansino, que no aporta nada, sin capacidad de liderazgo, de decisión y de valentía. Y me pregunto ¿ Por qué no aplican esas medidas desconocidas por todos en las comunidades y ayuntamientos donde gobierna el Partido Popular? ¿Por qué tienen miedo o por qué no tienen nada que aportar?

Cansados estamos de tener esta derecha, tan diferente en el resto de los paises europeos.

Cansados estamos de sus mentiras, de sembrar todo tipo de dudas, catastrofismo y desconfianza en la sociedad.

Resposta a la hipocresia ecosocialista

2010-01-07T10:40:00.000+01:00

Sota el títol “El PSOE passa dels ajuntaments” començava un article del regidor d’ICV, Santi Cayuela, a finals d’octubre del passat 2009, criticant la gestió del govern central i més concretament del seu president, J. L. Rodríguez Zapatero en relació amb els coneguts FEIL’s. Mesos enrere, en concret en el moment de la publicació d’aquests fons d’inversions, militants d’Iniciativa de Cerdanyola només veien obstacles en el repartiment de més de 10 milions d’euros a la nostra ciutat.

El curiós, molt curiós, és que durant aquestes festes hem pogut veure en mitjans de comunicació locals, una nadala d’ICV-EUiA explicant i detallant-nos el que s’inaugurarà aquest 2010 al nostre municipi gràcies a ells: obres realitzades durant 6/7 mesos pressupostades, com ja s’ha dit, amb diners de l’Estat adjudicats a la nostra ciutat per les mesures impulsades pel govern central i criticades quan van ser enunciades. Com per exemple: el tram final de Sant Ramon, el passeig del Pont, les obres de l’escola municipal la Sínia, el Camí de la Riera, obres a Ca n’Oliver, el Moll del Mercat de les Fontetes…

Que n’haurien pogut fer sense aquests fons? Menys hipocresia si us plau!

El cert és que aquests fons d’inversions han estat importantíssims per a la ciutat i una bona mesura per a crear ocupació en temps de crisi. Siguem seriosos i diguem les coses pel seu nom, deixant el sectarisme de banda i reconeixent el que és evident. No és étic que ens posem les medalles dels fets i, després, no només oblidem, sinó que a sobre critiquem, d’on ha vingut aquesta inversió.

Un projecte esgotat

2009-10-16T09:00:00.001+02:00

Són moltes les veus que han sortit opinant sobre l’actual crisi política que viu Cerdanyola. La immensa majoria coincidim en la manca de responsabilitat per part de l’alcalde per poder governar la nostra ciutat; per tirar endavant un projecte inexistent que va néixer coix des d’un principi amb inusuals pactes, amb reiterades faltes de coordinació i enteniment amb el seu soci de govern, amb falta de lideratge polític...

Morral ha demostrat no saber estar a l’alçada d’una ciutat com Cerdanyola, els ciutadans li hem dit eleccions rere eleccions que no el volíem com alcalde, però ell ha preferit agafar-se al poder i fer tot el possible per mantenir-lo. El seu viratge al 2007 cap a la dreta més conservadora d’aquest país ja va ser la gota que va vessar el got: l’únic objectiu era discriminar i deixar de banda al partit majoritari de la ciutat. Ho va aconseguir i ara paguem les conseqüències; però la realitat, tot i que sigui crua pels interessos d’alguns, és que el senyor Antoni Morral ha estat incapaç de guanyar unes eleccions a la nostra ciutat.

Ara ICV-EUiA ens vol vendre un tipus de responsabilitat que mai ha sabut exercir, demanen diferenciar i anteposar els interessos de ciutat als partidistes...curiós, oi? Per què van amagar aquesta responsabilitat al maig del 2007? Per què el 16 de juny de 2007 la figura d’ Antoni Morral com alcalde era inamovible? Ara ens venen a parlar de responsabilitat? El senyor Morral ha sigut el més irresponsable de tot el nostre període democràtic i ha arribat a deixar un govern no tan sols dèbil i en minoria, sinó derrotat i finalitzat. Un projecte esgotat que només ha durat 6 anys.

Fan falta nous lideratges i un nou govern que tiri endavant tots els temes importants i imprescindibles que té la nostra ciutat per endavant. Cerdanyola ha de tornar a caminar amb tota la força i empenta que sempre l’ha caracteritzat, i és imprescindible que per seguir aquest camí, Morral deixi de ser alcalde immediatament.

Comunicat JSC davant la situació política actual

2009-10-05T08:25:00.000+02:00

Els joves socialistes de Cerdanyola, reunits en executiva d'urgència el passat dijous 1 d'octubre, i després de que el Primer Secretari del PSC i l'alcalde hagin fet les seves rodes de premsa, creiem oportú aclarir el nostre posicionament respecte a la situació actual cerdanyolenca a dia 1 d'octubre de 2009.

Des de la JSC creiem que l'Alcade ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar i per a liderar la nostra ciutat. L'Alcalde Antoni Morral, ha deixat la ciutat en una situació d'ingovernabilitat i d'incertesa que els ciutadans i ciutadanes, i la ciutat de Cerdanyola, no es pot permetre en aquest moment de crisi. La ciutadania té dret a saber, des del mateix moment que l'alcalde va cessar la regidora Consol Pla de totes les seves responsabilitats, quina és l'intenció de l'alcalde per a poder continuar de forma estable el govern. Els dies passen i encara no ens aclareix res, al contrari, fa que la incertesa creixi amb rodes de premsa on escenifica l'intenció de salvar un pacte que no té cap futur.

Es per això que creiem que el futur immediat de la ciutat ha de passar per la dimissió de l'actual alcalde Antoni Morral. Reclamen que davant la seva incapacitat i davant la situació política en la que ha deixat la ciutat, presenti la seva dimissió com alcalde de la ciutat. El seu mandat es pot donar ja per esgotat.
Els darrers dies demostren que tota solució a la crisi política institucional passa per la responsabilitat del grup majoritari de la ciutat, el PSC. Partit al que els ciutadans van fer grup polític amb més regidors a l'Ajuntament. En aquest sentit ens remetem a les paraules del Primer Secretari del PSC, Victor Francos, que ha deixat clar aquest sentit de la responsabilitat que ha tingut, té i tindrà el PSC.

Volem, també, recordar que els ciutadans ja van votar el passat maig de 2007, i que totes les majories lògiques passaven per a que l'alcalde fos del PSC. Però Morral va ser capaç de pactar amb el Partit Popular d'Antonio González, per tal de continuar governant a qualsevol preu. No es pot governar a tota costa, amb pactes il·lògics i per sobre de la voluntat general de la ciutadania. Aquesta fragilitat inicial del govern s'ha demostrat i la paguem ara.

JSC Cerdanyola del Vallès

Pobre Itàlia.

2009-04-03T13:02:00.002+02:00

Avui El Periódico recull la notícia de la posada en funcionament d'un bus urbà a Itàlia exclusivament per a immigrants. Aquestes són les grans polítiques integradores del govern de Berlusconi; les polítiques de segregació racial que practica el govern de Il Cavaliere.

De nou, aquest "estimat" espanyolisme

2009-03-25T12:09:00.002+01:00

Antonio Nadal, qui fou fundador del PSOE a Màlaga, insultava ahir al President Montilla en una carta publicada al diari El Revolucionari. Algun cop he tingut la mala sort de llegir aquest pamflet que fa publicitat a l’Esglèsia Catòlica i a l’anticatalanisme. Un pamflet, suposadament, que representa a l’esquerra revolucionària de l’Amèrica Llatina...

El cas és que el senyor Nadal , defensor a ultrança del nacionalisme espanyol, té el privilegi d’insultar, no tan sols al President sinó també al conjunt de catalans; de barrejar als seus “suposats” companys socialistes de Catalunya amb altres conjunts de forces polítiques escorats al nacionalisme: ben lluny, espero i desitjo, del seu posicionament ideològic.

Caldria dir-li que vivim en una societat molt avançada, que els pensaments polítics de fa 30 o 40 anys queden enrere, i que aquest país, Catalunya, està suficientment preparat per tenir un president de la Generalitat nascut a Andalusia; però que Espanya seria incapaç d’acceptar un president d’origen català. Per què? Perquè encara queda molta gent com Antonio Nadal, instal·lats en la monotonia de l’espanyolisme ranci, que no fa res més que fer resurgir les ments anticatalanes d’aquells cercles extrems de la dreta del país.

Las voces que reclaman cambio

2008-12-08T01:12:00.004+01:00

Hace apenas dos días, en celebración por el aniversario de la Constitución de 1978, surgían de nuevo las voces que reclamaban cambios en la jefatura del Estado; y no por la descendencia del actual rey de España, sino por el cambio de modelo de Estado en este país.

Sin duda, estos 30 años han sido los más estables y de progreso que ha tenido España en muchos siglos. Sin duda, tenemos que estar orgullosos de todo el avance que ha hecho este país en muchos sentidos, pero la pregunta entre Monarquía o República va introduciéndose cada vez más entre la sociedad. ¿Es necesario un referéndum para que el pueblo español decida su propio modelo de Estado?

Mañana, aunque caiga en el olvido, se cumple el 77 aniversario de la Constitución republicana de 1931, Constitución con aspectos muchos más democráticos que la actual y basada en un régimen de igualdad diferente al de ahora.

La sociedad, como es lógico, avanza y con ello, lo tendría que hacer también esta Constitución. La derecha quiere hacer algunos cambios simbólicos, pero no querrá modificarla por respeto, sino por miedo. Miedo al cambio y al progreso de la gente. La derecha se apodera de los elementos de todos. Hoy leía: cambiar el Estado aconfesional por el laico radicalizaría aún más a Rouco Varela, el "Torquemada del inmovilismo constitucional": el inmovilismo, el “no” al cambio, a la renovación, al reciclaje.

¿Habría que modificar la Constitución acorde con la modernidad actual y con la España diversa y plural en la que vivimos?

Sí.

Obama si, i ara?

2008-11-05T23:21:00.010+01:00

Obama i Biden en la convenció demòcrata de Denver

Els EUA ja tenen nou president. Bé, fins el 20 de gener haurem d’esperar que Obama agafi el relleu a un dels pitjors presidents de la història dels Estats Units.
Un president que marxa per la porta del darrera amb una guerra il·legal (milers de morts, sense armes de destrucció masives, incrementant la inseguretat mundial, 1 bilió d’€ malmesos...) a la seva esquena i amb una crisis financera mundial provocada per les poc acertades polítiques econòmiques de l’Administració Bush.

Ha deixat un país en hores baixes; ha perdut moll en el seu lideratge mundial com a primera potència del planeta, ha deixat clar com no s’ha de governar un país d’aquestes característiques, amb un dèficit important (gens comparable amb el superàvit que va agafar del seu antecessor Bill Clinton). Obama té molta feina, ha de liderar un projecte polític i econòmic que no serà fàcil, però si crec que serà capaç. No serà fàcil perque Obama entra, com ja he dit abans, just en plena crisis econòmica per poder aplicar totes les seves propostes que portava al seu programa.

McCain per la seva part ha portat sempre al seu darrera la creu de Bush. És innegable que per molt que volia fugir del president, era impossible. La seva política no era gens diferent a les que han practicat als EUA fins avui dia, pel seu company de partit.

Els EUA necessitaven un canvi. Ara ja el tenen. Ara s’ha de saber liderar, i estic segur que sortirà endavant encara les adverses dificultats actuals.

Fa uns mesos, ja vaig escriure alguns articles mentre Obama i Clinton es disputàven la candidatura pel Partit Demòcrata. Ja vaig expressar que el meu desig era que un home jove, amb il·lusió, amb esperança de futur, i de raça negre pogués capitanejar el principal motor del món. Aquest matí m’aixecava molt aviat per seguir en directe els resultats, i poder veure si el meu desig es cumplia. Efectivament, s’ha cumplit. El dia ha sigut agotador però un esdeveniment com aquest no es viu cada any, ni molts menys.

Per últim, em quedo amb la roda de premsa del nostre president del govern, J. L. Rodríguez Zapatero amb les següents declaracions: "Els EUA tindrà al nostre país un amic i aliat fidel”.

Tant de bo fos així!

2008-10-16T00:17:00.003+02:00

El fascismo europeo se cita en el entierro de Haider
Le Pen, Mussolini, Bossi, veteranos de las SS y un hijo de Gadafi irán al sepelio.

Yo sé de uno que iría, pero alomejor le parece un coñazo. Es lo que tiene la derecha de este país, que no se cree ni ella misma.

UPN, esta vez, acierta.

2008-10-13T22:34:00.003+02:00

La formación Unión del Pueblo Navarro, partido que representa al PP en Navarra, está decidido a romper después de 17 años su alianza con el partido conservador.

El motivo crucial es la abstención del partido de Miguel Sanz a los presupuestos generales del Estado que están a punto de votarse en el Congreso. Así, Zapatero se alía con una fuerza prioritaria en Navarra, dando un portazo serio a la formación de Mariano Rajoy.
Y aquí, Miguel Sanz no se equivoca. Acierta. Alejarse de las políticas conservadoras y liberales del PP, pues así, abandona el radicalismo que el líder de UPN había llevado a cabo en la legislatura pasada. Y las últimas elecciones, tenían un significado claro. El PSN podía haber gobernado con IU y Nafarroa Bai, pero el PSOE lo vetó. A la larga, esa decisión tiene consecuencias positivas. El PSN es una formación que aspira a gobernar Navarra con mayoría como para no pactar con partidos partidarios del Plan Ibarretxe, hecho que significaría un paso atrás en derrumbar el plan soberanista y independentista del Lehendakari. Y aún más, ese pacto atrasaría, quizás, la aspiración de Patxi López por conseguir la Lehendakaritza.

Sin duda, hay que sacar valoraciones positivas de este cerrojo de UPN a Rajoy. Veamos que no tan solo es importante las dos abstenciones de UPN en los presupuestos generales, sino que es un paso más a que el PSN sea en unos años el partido dispuesto a gobernar Navarra.

A Galicia, el PP condemna.

2008-10-08T22:29:00.004+02:00

Fa unes hores, el Parlament Gallec ha condemnat el Franquisme, i la sorpresa ve per què el PP gallec ha votat a favor.

Aquesta iniciativa que portava el govern (PSdG i BNG) comporta eliminar tot símbol franquista dels carrers de Galicia, d'institucions i façanes d'edificis públics, i a més a més, col·laborar en l'identificació de tots els desapareguts durant la guerra civil.

He de dir, que la notícia m'ha sorprés molt. No tan sols per ser el primer cop que el partit conservador condemna la injusta dictadura, sinó que ho fes en terres gallegues, allà d'on era el dictador. I sense oblidar-nos del del seu fidel col·laborador, Manuel Fraga. Que haurà pensat? Aquell que va ser còmplice de moltes barbaritats.

D'això n'ha de treure partit el PP nacional, seguint l'exemple dels gallecs. No els hi aniria malament.

Ja és hora, després de més de 30 anys, que la condemna sigui extensiva, no només en una part del territori, sinó en tot el país.

Felicitats JSC!

2008-10-08T21:53:00.007+02:00

Avui tots estem de celebració: la Joventut Socialista de Catalunya fa 30 anys!

És que un dia com avui fa 30 anys neix la Joventut Socialista de Catalunya de la unió de tres organitzacions: La Joventut Socialista de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya.

El dia 8 d’octubre, en els locals de l’Orfeó de Sants, va tenir lloc el Congrés Constituent de la JSC. Els delegats que hi assistiren, segons el Reglament del Congrés d’Unitat, estaven repartits d’aquesta forma: 100 delegats per la Joventut Socialista de Catalunya, 100 pel Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i 25 pel Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Així mateix, a la Mesa de presidència del Congrés, va haver-hi 3 presidents, 3 moderadors i 3 secretaris de paraula, representant a cada una de les 3 organitzacions.

Avui, 30 anys després, joves d’arreu de Catalunya creuen i participen en l’elaboració d’un projecte renovat… Avui, 30 anys després, podem dir que la JSC sempre ha estat una de les principals organitzacions polítiques juvenils, tant en numero d’afiliats com en el món municipal.

“TOTS JUNTS GUANYAREM EL COMBAT” aquest va ser el lema del I Congrés i de la mateixa manera hem de continuar avançant.

Salut i Socialisme!

Quédese Sr. González, quédese!

2008-10-08T15:02:00.001+02:00

Las declaraciones realizadas por el señor Antonio González, portavoz del PP en el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, criticando al portavoz socialista, Antonio Cárdenas, por haber aceptado un puesto de trabajo en Madrid, nos han parecido de una indecencia sin límites. Este señor es el vivo ejemplo de lo que no debe ser un político: concejal perpetuo, arrinconado toda su vida en la oposición (ahora con Morral parece que toca un poquito el poder) y capaz de arrastrarse y perder sus ideales (votó la investidura de Antoni Morral, que en teoría está a las antípodas de su ideología) por un sueldo de 3.500 euros al mes con dedicación exclusiva, lo que supone un coste anual de 50.000 euros.

Se ha permitido el lujo de hablar en nombre de los militantes socialistas, afirmando existir una lucha interna en el PSC local entre españolistas y catalanistas: pero, ¿qué sabe usted señor González? No tiene ni idea y se permite el lujo de hablar desde el odio y la envidia al PSC y al señor Antonio Cárdenas: al primero, porque es el partido que ha ganado todas y cada una de las elecciones que se han celebrado en Cerdanyola (mientras la derecha rancia y obsoleta que usted representa va de fracaso en fracaso) y es el partido que mejor representa a nuestra ciudad; y al segundo, por tener el talento necesario y la capacidad para que le ofrezcan puestos de trabajo de altísima responsabilidad, cosa que a usted dudamos le ofrezcan. Qué triste debe ser actuar simplemente por odio, rencor y un sueldo: piénselo.

Para más inri, desconoce el funcionamiento interno del partido y también se permite opinar: comenta que los y las socialistas tenemos que hacer un Congreso Extraordinario para afrontar la crisis. Se lo vamos a explicar señor González, atienda: los días 18,19 y 20 de julio se celebró el 11º Congreso del PSC, en los tres meses siguientes hay que realizar los congresos o asambleas de federación (la realizamos el 4 de octubre) y, finalmente, en los tres meses siguientes se renuevan los órganos de agrupación en congreso o asamblea. Así lo marcan nuestros estatutos, no estaría mal que si tanto le interesan, al menos se los lea. A la JSC de Cerdanyola del Vallès los del PP no nos interesan en absoluto y, por tanto, jamás haríamos una declaración en este sentido, ni nos meteríamos en asuntos internos de otros partidos.

En definitiva, no le vamos a decir aquello que tanto le sonará de “váyase señor González”, nosotros le vamos a decir “quédese señor González”. Es una suerte para la izquierda de nuestra ciudad que usted siga al mando de un partido como el PP. No dé paso a gente nueva, continúe arrinconando a sus regidores, que han demostrado tener un talante bien distinto al suyo, de esta manera el PP de Cerdanyola continuará teniendo el apoyo tan paupérrimo elección tras elección. Se lo vamos a decir una vez más: “quédese señor González, quédese”. La izquierda real de esta ciudad se lo agradecerá.

JSC Cerdanyola del Vallès

Aquest home no hi cap en aquest país

2008-10-06T21:37:00.003+02:00

"El franquisme va obrir el major període de pau de l'Espanya contemporània"

Montilla en Seat

2008-09-26T17:05:00.003+02:00

Ahir, el Secretari General d'UGT de Catalunya Pepe Álvarez, escrivia al seu blog la possibilitat de que el president del govern, José Montilla utilitzés la marca Seat al seu cotxe oficial. Ja ho fan tant Merkel, a Alemanya, amb cotxes de Mercedes i Volskwagen i Sarkozy amb Citroën, Renault i Peugeot.

Aquesta mesura comportaria, encara que sigui molt mínimament, un cert bon comportament amb les empreses del nostre país ara que estem en moments de crisis. I no tan sols aplicable al president i a les màximes autoritats, sinó també a tota la classe política tan catalana com espanyola.

Crec de veritat que seria una bona conducta, que al cap i a la fi, no solucionarà cap problema econòmic ni social, però el que si faria és donar confiança al sector, promocionant-lo i en definitiva, fent un bon ús dels productes nacionals, que ara bona falta fa.

Sóc inculte i analfabet.

2008-09-26T01:13:00.002+02:00

Fa uns dies, Carles Bonaventura escrivia un article al porta digital e-noticies. Fins al moment, mai havia llegit cap article seu, però de ben segur, que és l’últim que llegeixo.

La setmana passada, el Centre d’Estudis Sobiranistes feia públiques unes enquestes sobre si Catalunya era partidària de la Indepèndencia o no; amb el resultat de que un 35% dels enquestats mostraven la seva conformitat.

Però el problema de l’article no és això, que també, sinó la falta de responsabilitat que té aquest home contra la joventut catalana. Manifesta que l’espanyolisme al nostre país va lligat amb el nostre grau d’incultura, degut, sobretot, a les mancances que té el nostre sistema educatiu. I no tan sols això, sinò que ens qualifica de manera insultant: apàtrides, incultes i analfabets. Per què? Per no creure en la Independència? Doncs, prefereixo ser un ignorant incult. Així de clar.

Representa aquest home, militant del Partit Republicà Català, a més dos milions de persones del nostre país? Ho dubto molt. Si fos així els resultats electorals tant en autonòmiques com en eleccions generals no serien els que són.

Espanyolisme vol dir incultura només per portar la samarreta de la Selecció Espanyola pel carrer. I aquells que porten la catalana? Són tots cultes? llicenciats i amb màsters?
Ser catalanista, no vol dir ser independentista. Creure en Catalunya com a país defensant la seva llengua i cultura, no vol dir independentista. Creure que Catalunya pot avançar amb més autogovern, no vol dir independentista. I tot això, si que ho representa la majoria d’aquest país.

On ens situem, segons ell, tots aquells que ens sentim tant catalans com espanyols? Que defensem el nostre país dins d’un Estat Federal plural i divers?

Y llegaron los 21...

2008-09-09T09:56:00.003+02:00

Bien, hoy me permito renovar para mí mismo, pues no se cumplen años todos los días. Los 21 ya han caido y sin darme apenas cuenta.

La verdad es que los años van pasando y la vida no para ni un solo momento, pero el disfrutarla al máximo es, sin duda, un reto que por ahora va en el buen camino.

Salud!

¿Se abren o se cierran heridas?

2008-09-03T17:27:00.002+02:00

Estos días es noticia la investigación sobre los desaparecidos del Franquismo llevada a cabo por el juez Garzón. Y la derecha no ha tardado en salir.

Sin duda, esta investigación demuestra que la Transición no se cerró completamente hace 30 años. El período de la Transición significó la unión y la esperanza para el futuro, pero no el olvido. El olvido de cientos, de miles de familias que perdieron a seres queridos durante la guerra civil y durante la postguerra por defender el derecho más universal que existe: la libertad; y que ahora, se intenta saber cual es el paradero de tantos fallecidos.

¿Qué heridas se abren? No se intenta buscar culpables, ni remover la historia, ni la guerra, ni la dictadura que todos conocemos; tan solo es el privilegio de devolver ese derecho a las familias afectadas. Derechos truncados durante 40 años de atentados y fusilamientos contra la población civil y contra la humanidad. Derechos que la derecha rancia y asquerosa de este país no devolvería jamás. Derecha que proclama a cuatro vientos su posición más alejada de la ciudadanía, y que demuestra, una vez más junto a la Iglesia española, que nunca condenarán la represión franquista.

No se vuelve al pasado, en absoluto. Se cierra una pequeña parte del pasado. Gracias también a la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica llevada a cabo por este gobierno y por las fuerzas políticas progresistas y que permite, 70 años después, llevar a cabo investigaciones de tal magnitud.

Por tanto, solo me queda felicitar a la Justicia por esta iniciativa que espero y deseo que llegue a buen puerto.

Les vacances arriben a la seva fi

2008-08-25T12:02:00.013+02:00

La fi de les vacances ja es comença a veure. Només resta una setmana per l’inici de la nostra estimada rutina.

Ara bé, l’estiu ha sigut aprofitat al màxim. Com ja vaig explicar a l’últim post, he passat uns deu magnífics dies a La Toscana amb cinc grans amics. De fet, ha sigut el tercer cop que viatjava a Italia però aquest any ha sigut el més sorprenent.
Agafàvem l’avió direcció Milà i des d’allà un recorregut de gairebé 3000 quilòmetres en cotxe visitant ciutats com Genova, Pisa, Florencia, Siena, Castiglione del Lago, Perugia, Arezzo, Ravenna, Bolonia i de nou, Milà.
Veure els pobles petits, gairebé amagats a La Toscana, no té preu. Són uns paissatges totalment increíbles i difícils de veure per cap altre lloc.

Els 5 i la fotògrafa abans de marxar

La plaça d'Arezzo on es va realitzar "La vida es bella"

A la plaça principal de Siena

Al tornar, canvi de maletes, i direcció al meu estimat poble de Tossa de Mar per descansar, com cada estiu i també durant la resta de l'any i esgotar els últims dies de vacances; que haguessin sigut més si no m'esperessin 2 exàmens de recuperació al setembre.

Des de la platja de Tossa

Vacaciones

2008-08-05T17:36:00.003+02:00

No es que vaya a ver la película, ni que me guste la actriz, ni las flores…Sino que, como dice el título, a partir de esta noche pasaré los próximos 10 días bajo el sol de La Toscana. Espero que el sol no sea tan fuerte como el de estos días por aquí, pero parece que va a ser algo imposible.

A la vuelta y lo que queda de mes, Tossa de Mar será el lugar, como cada año, de descanso y de agotar los últimos días de vacaciones.

¿Qué pasó con el Cuatro Vientos?

2008-08-02T22:46:00.002+02:00

Hoy se celebra del 75 aniversario de un vuelo desconocido para mí hasta ahora: el primer vuelo que cruzó el Atlántico (Sevilla- Camagüey), el vuelo del Cuatro Vientos.

Dos expertos en la aeronáutica pusieron todo su empeño en cruzar el gran océano y volcarse en la aventura que, en aquellos años, estaba considerada entre vida o muerte.

Mariano Barberán y Joaquín Collar, catalán de Figueres, pusieron rumbo inicialmente a La Habana. El vuelo que se prolongó unas 39 horas, algo impensable en estos tiempos, no llegó a su destino por falta de gasolina y aterrizó en Camagüey; una ciudad cubana que esperó ansiosa la llegada del Cuatro Vientos.

A partir de ahí, decidieron seguir la ruta haciendo paradas en La Habana y en México, pero el destino se truncó en su camino y el avión desapareció días más tarde antes de llegar a la costa mexicana. Hasta el día de hoy, todo está lleno de leyendas e incógnitas de cual fue su paradero, pero sí que hay que destacar la gran labor de dos personas que en 1933 decidieron arriesgar sus vidas para realizar algo histórico, y que hoy, sin embargo, escasos medios hacen referencia a su logro.

Un blog explica toda la trayectoria del Cuatro Vientos y que os animo a leer con interés.