viernes 3 de abril de 2009

Pobre Itàlia.

Avui El Periódico recull la notícia de la posada en funcionament d'un bus urbà a Itàlia exclusivament per a immigrants. Aquestes són les grans polítiques integradores del govern de Berlusconi; les polítiques de segregació racial que practica el govern de Il Cavaliere.

miércoles 25 de marzo de 2009

De nou, aquest "estimat" espanyolisme

Antonio Nadal, qui fou fundador del PSOE a Màlaga, insultava ahir al President Montilla en una carta publicada al diari El Revolucionari. Algun cop he tingut la mala sort de llegir aquest pamflet que fa publicitat a l’Esglèsia Catòlica i a l’anticatalanisme. Un pamflet, suposadament, que representa a l’esquerra revolucionària de l’Amèrica Llatina...

El cas és que el senyor Nadal , defensor a ultrança del nacionalisme espanyol, té el privilegi d’insultar, no tan sols al President sinó també al conjunt de catalans; de barrejar als seus “suposats” companys socialistes de Catalunya amb altres conjunts de forces polítiques escorats al nacionalisme: ben lluny, espero i desitjo, del seu posicionament ideològic.

Caldria dir-li que vivim en una societat molt avançada, que els pensaments polítics de fa 30 o 40 anys queden enrere, i que aquest país, Catalunya, està suficientment preparat per tenir un president de la Generalitat nascut a Andalusia; però que Espanya seria incapaç d’acceptar un president d’origen català. Per què? Perquè encara queda molta gent com Antonio Nadal, instal·lats en la monotonia de l’espanyolisme ranci, que no fa res més que fer resurgir les ments anticatalanes d’aquells cercles extrems de la dreta del país.

lunes 8 de diciembre de 2008

Las voces que reclaman cambio

Hace apenas dos días, en celebración por el aniversario de la Constitución de 1978, surgían de nuevo las voces que reclamaban cambios en la jefatura del Estado; y no por la descendencia del actual rey de España, sino por el cambio de modelo de Estado en este país.

Sin duda, estos 30 años han sido los más estables y de progreso que ha tenido España en muchos siglos. Sin duda, tenemos que estar orgullosos de todo el avance que ha hecho este país en muchos sentidos, pero la pregunta entre Monarquía o República va introduciéndose cada vez más entre la sociedad. ¿Es necesario un referéndum para que el pueblo español decida su propio modelo de Estado?

Mañana, aunque caiga en el olvido, se cumple el 77 aniversario de la Constitución republicana de 1931, Constitución con aspectos muchos más democráticos que la actual y basada en un régimen de igualdad diferente al de ahora.

La sociedad, como es lógico, avanza y con ello, lo tendría que hacer también esta Constitución. La derecha quiere hacer algunos cambios simbólicos, pero no querrá modificarla por respeto, sino por miedo. Miedo al cambio y al progreso de la gente. La derecha se apodera de los elementos de todos. Hoy leía: cambiar el Estado aconfesional por el laico radicalizaría aún más a Rouco Varela, el "Torquemada del inmovilismo constitucional": el inmovilismo, el “no” al cambio, a la renovación, al reciclaje.

¿Habría que modificar la Constitución acorde con la modernidad actual y con la España diversa y plural en la que vivimos?

Sí.

miércoles 5 de noviembre de 2008

Obama si, i ara?

Obama i Biden en la convenció demòcrata de Denver

Els EUA ja tenen nou president. Bé, fins el 20 de gener haurem d’esperar que Obama agafi el relleu a un dels pitjors presidents de la història dels Estats Units.
Un president que marxa per la porta del darrera amb una guerra il·legal (milers de morts, sense armes de destrucció masives, incrementant la inseguretat mundial, 1 bilió d’€ malmesos...) a la seva esquena i amb una crisis financera mundial provocada per les poc acertades polítiques econòmiques de l’Administració Bush.

Ha deixat un país en hores baixes; ha perdut moll en el seu lideratge mundial com a primera potència del planeta, ha deixat clar com no s’ha de governar un país d’aquestes característiques, amb un dèficit important (gens comparable amb el superàvit que va agafar del seu antecessor Bill Clinton). Obama té molta feina, ha de liderar un projecte polític i econòmic que no serà fàcil, però si crec que serà capaç. No serà fàcil perque Obama entra, com ja he dit abans, just en plena crisis econòmica per poder aplicar totes les seves propostes que portava al seu programa.

McCain per la seva part ha portat sempre al seu darrera la creu de Bush. És innegable que per molt que volia fugir del president, era impossible. La seva política no era gens diferent a les que han practicat als EUA fins avui dia, pel seu company de partit.

Els EUA necessitaven un canvi. Ara ja el tenen. Ara s’ha de saber liderar, i estic segur que sortirà endavant encara les adverses dificultats actuals.

Fa uns mesos, ja vaig escriure alguns articles mentre Obama i Clinton es disputàven la candidatura pel Partit Demòcrata. Ja vaig expressar que el meu desig era que un home jove, amb il·lusió, amb esperança de futur, i de raça negre pogués capitanejar el principal motor del món. Aquest matí m’aixecava molt aviat per seguir en directe els resultats, i poder veure si el meu desig es cumplia. Efectivament, s’ha cumplit. El dia ha sigut agotador però un esdeveniment com aquest no es viu cada any, ni molts menys.

Per últim, em quedo amb la roda de premsa del nostre president del govern, J. L. Rodríguez Zapatero amb les següents declaracions: "Els EUA tindrà al nostre país un amic i aliat fidel”.

Tant de bo fos així!

jueves 16 de octubre de 2008


El fascismo europeo se cita en el entierro de Haider
Le Pen, Mussolini, Bossi, veteranos de las SS y un hijo de Gadafi irán al sepelio.


Yo sé de uno que iría, pero alomejor le parece un coñazo. Es lo que tiene la derecha de este país, que no se cree ni ella misma.

lunes 13 de octubre de 2008

UPN, esta vez, acierta.


La formación Unión del Pueblo Navarro, partido que representa al PP en Navarra, está decidido a romper después de 17 años su alianza con el partido conservador.

El motivo crucial es la abstención del partido de Miguel Sanz a los presupuestos generales del Estado que están a punto de votarse en el Congreso. Así, Zapatero se alía con una fuerza prioritaria en Navarra, dando un portazo serio a la formación de Mariano Rajoy.
Y aquí, Miguel Sanz no se equivoca. Acierta. Alejarse de las políticas conservadoras y liberales del PP, pues así, abandona el radicalismo que el líder de UPN había llevado a cabo en la legislatura pasada. Y las últimas elecciones, tenían un significado claro. El PSN podía haber gobernado con IU y Nafarroa Bai, pero el PSOE lo vetó. A la larga, esa decisión tiene consecuencias positivas. El PSN es una formación que aspira a gobernar Navarra con mayoría como para no pactar con partidos partidarios del Plan Ibarretxe, hecho que significaría un paso atrás en derrumbar el plan soberanista y independentista del Lehendakari. Y aún más, ese pacto atrasaría, quizás, la aspiración de Patxi López por conseguir la Lehendakaritza.

Sin duda, hay que sacar valoraciones positivas de este cerrojo de UPN a Rajoy. Veamos que no tan solo es importante las dos abstenciones de UPN en los presupuestos generales, sino que es un paso más a que el PSN sea en unos años el partido dispuesto a gobernar Navarra.

miércoles 8 de octubre de 2008

A Galicia, el PP condemna.

Fa unes hores, el Parlament Gallec ha condemnat el Franquisme, i la sorpresa ve per què el PP gallec ha votat a favor.

Aquesta iniciativa que portava el govern (PSdG i BNG) comporta eliminar tot símbol franquista dels carrers de Galicia, d'institucions i façanes d'edificis públics, i a més a més, col·laborar en l'identificació de tots els desapareguts durant la guerra civil.

He de dir, que la notícia m'ha sorprés molt. No tan sols per ser el primer cop que el partit conservador condemna la injusta dictadura, sinó que ho fes en terres gallegues, allà d'on era el dictador. I sense oblidar-nos del del seu fidel col·laborador, Manuel Fraga. Que haurà pensat? Aquell que va ser còmplice de moltes barbaritats.

D'això n'ha de treure partit el PP nacional, seguint l'exemple dels gallecs. No els hi aniria malament.

Ja és hora, després de més de 30 anys, que la condemna sigui extensiva, no només en una part del territori, sinó en tot el país.

Felicitats JSC!


Avui tots estem de celebració: la Joventut Socialista de Catalunya fa 30 anys!

És que un dia com avui fa 30 anys neix la Joventut Socialista de Catalunya de la unió de tres organitzacions: La Joventut Socialista de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya.

El dia 8 d’octubre, en els locals de l’Orfeó de Sants, va tenir lloc el Congrés Constituent de la JSC. Els delegats que hi assistiren, segons el Reglament del Congrés d’Unitat, estaven repartits d’aquesta forma: 100 delegats per la Joventut Socialista de Catalunya, 100 pel Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i 25 pel Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Així mateix, a la Mesa de presidència del Congrés, va haver-hi 3 presidents, 3 moderadors i 3 secretaris de paraula, representant a cada una de les 3 organitzacions.

Avui, 30 anys després, joves d’arreu de Catalunya creuen i participen en l’elaboració d’un projecte renovat… Avui, 30 anys després, podem dir que la JSC sempre ha estat una de les principals organitzacions polítiques juvenils, tant en numero d’afiliats com en el món municipal.

“TOTS JUNTS GUANYAREM EL COMBAT” aquest va ser el lema del I Congrés i de la mateixa manera hem de continuar avançant.


Salut i Socialisme!

Quédese Sr. González, quédese!

Las declaraciones realizadas por el señor Antonio González, portavoz del PP en el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, criticando al portavoz socialista, Antonio Cárdenas, por haber aceptado un puesto de trabajo en Madrid, nos han parecido de una indecencia sin límites. Este señor es el vivo ejemplo de lo que no debe ser un político: concejal perpetuo, arrinconado toda su vida en la oposición (ahora con Morral parece que toca un poquito el poder) y capaz de arrastrarse y perder sus ideales (votó la investidura de Antoni Morral, que en teoría está a las antípodas de su ideología) por un sueldo de 3.500 euros al mes con dedicación exclusiva, lo que supone un coste anual de 50.000 euros.

Se ha permitido el lujo de hablar en nombre de los militantes socialistas, afirmando existir una lucha interna en el PSC local entre españolistas y catalanistas: pero, ¿qué sabe usted señor González? No tiene ni idea y se permite el lujo de hablar desde el odio y la envidia al PSC y al señor Antonio Cárdenas: al primero, porque es el partido que ha ganado todas y cada una de las elecciones que se han celebrado en Cerdanyola (mientras la derecha rancia y obsoleta que usted representa va de fracaso en fracaso) y es el partido que mejor representa a nuestra ciudad; y al segundo, por tener el talento necesario y la capacidad para que le ofrezcan puestos de trabajo de altísima responsabilidad, cosa que a usted dudamos le ofrezcan. Qué triste debe ser actuar simplemente por odio, rencor y un sueldo: piénselo.

Para más inri, desconoce el funcionamiento interno del partido y también se permite opinar: comenta que los y las socialistas tenemos que hacer un Congreso Extraordinario para afrontar la crisis. Se lo vamos a explicar señor González, atienda: los días 18,19 y 20 de julio se celebró el 11º Congreso del PSC, en los tres meses siguientes hay que realizar los congresos o asambleas de federación (la realizamos el 4 de octubre) y, finalmente, en los tres meses siguientes se renuevan los órganos de agrupación en congreso o asamblea. Así lo marcan nuestros estatutos, no estaría mal que si tanto le interesan, al menos se los lea. A la JSC de Cerdanyola del Vallès los del PP no nos interesan en absoluto y, por tanto, jamás haríamos una declaración en este sentido, ni nos meteríamos en asuntos internos de otros partidos.

En definitiva, no le vamos a decir aquello que tanto le sonará de “váyase señor González”, nosotros le vamos a decir “quédese señor González”. Es una suerte para la izquierda de nuestra ciudad que usted siga al mando de un partido como el PP. No dé paso a gente nueva, continúe arrinconando a sus regidores, que han demostrado tener un talante bien distinto al suyo, de esta manera el PP de Cerdanyola continuará teniendo el apoyo tan paupérrimo elección tras elección. Se lo vamos a decir una vez más: “quédese señor González, quédese”. La izquierda real de esta ciudad se lo agradecerá.


JSC Cerdanyola del Vallès

lunes 6 de octubre de 2008

Aquest home no hi cap en aquest país

"El franquisme va obrir el major període de pau de l'Espanya contemporània"